La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Hi ha ingenuïtat mediàtica, i els joves es creuen tot el que veuen al mòbil”
Eva Herrero Professora de Periodisme, Universitat Carlos III
Com a professora de Periodisme, Eva Herrero havia detectat que moltíssims joves arriben a la universitat sense saber distingir què és notícia i què és opinió, i va pensar que calia saber el perquè, partint de la base que l’alfabetització mediàtica fa temps que es va incloure al currículum escolar perquè els nens, amb 11 anys, ja tenen mòbil i estan exposats a tanta informació i desinformació com els adults, però sense el bagatge, en el cas dels més petits, per cribrar-la. Així que, amb l’ajuda d’una de les beques Leonardo de la Fundació BBVA, es va posar a investigar com es treballa el consum mediàtic a l’ESO. I va descobrir que la meitat dels estudiants d’aquesta etapa no distingeix un titular fals d’un de veritable i sis de cada deu no saben el nom de cap periodista perquè els seus referents informatius són influencers d’Instagram o de TikTok. Però també va detectar que un 16% dels professors no sap què és l’alfabetització mediàtica i que quatre de cada deu la confon amb l’alfabetització digital.
Quina conclusió treu de la seva investigació?
El terme és ingenuïtat mediàtica, sobretot entre els adolescents: es creuen tot el que apareix a les xarxes socials o a qualsevol plataforma, tot el que surt del seu mòbil; per a ells, tot és un mitjà de comunicació social i no distingeixen si és opinió o informació, simplement s’ho empassen i donen per vàlides idees i creences dels líders que segueixen a les xarxes, sense valorar si tenen alguna base real.
I quines conseqüències té aquesta ingenuïtat?
Doncs que quan s’informen de temes de política o de salut també prenen aquests referents de les xarxes socials com a experts i les seves opinions com a informació; s’ho creuen a ulls clucs, no filtren. Per exemple, en una escola ens explicaven que alguna vegada, quan han restringit temps d’esbarjo a alumnes per mala conducta, alguns s’han presentat al despatx del director amb un vídeo d’un youtuber en què es diu que el càstig escolar és una violació de drets.
La investigació també mostra un clar biaix de gènere en aquests referents mediàtics
Sí. A les enquestes esmenten fins a 463 influencers diferents i més del 85% són homes. I al top 10 dels nois no apareix cap dona. Les úniques influencers femenines que hi apareixen corresponen a respostes de les noies, i part d’aquests referents femenins ho són per ser la parella d’un esportista o d’un famós.
Quin impacte té això?
Condiciona la seva visió de la realitat i aspectes de la vida que són essencials. Estem parlant de xavals entre 11 i 16 anys, que estan construint les seves creences i prejudicis sobretot respecte al sexe, als rols de l’home i de la dona... I sempre hi ha una ideologia en allò que emeten els referents, perquè l’enfocament d’un home i d’una dona són diferents, i ells només reben el punt de vista masculí, i això contribueix a la seva visió distorsionada de les coses. A més, passen moltes hores al dia a les xarxes i a les plataformes, i aquests missatges, sovint masclistes –com els de les lletres de reggaeton i altres cançons–, es van quedant en les seves ments.
Què es pot fer?
Treballar l’alfabetització mediàtica de manera molt més intensa, generalitzada i transversal a les escoles i des d’edats primerenques, perquè hem detectat grans desigualtats entre autonomies i entre centres de la mateixa comunitat. I també molts projectes que confonen l’alfabetització mediàtica amb l’alfabetització digital. S’ha de explicar com funciona la tecnologia, i del que es tracta és d’ensenyar-los a comprendre el contingut que es difon a través d’aquesta tecnologia.
Com?
Mentre no arriben grans canvis a l’educació, es podrien fer servir les tutories per introduir conceptes bàsics, per aprendre a distingir informació d’opinió, per parlar de les fonts informatives, dels models dels mitjans de comunicació i del seu finançament, de les diferències entre televisió, ràdio i premsa, dels requisits perquè un programa sigui informatiu i no entreteniment o espectacle. Tot això, que abans només s’estudiava a les carreres de Comunicació, ara hauria de ser coneixement general perquè acaba condicionant aspectes essencials de la vida .
Per exemple?
Quan preguntes als professors si els estudiants saben diferenciar informació d’opinió el no és rotund. I aquests nens d’11 o 12 anys aviat en tindran 18 i hauran d’anar a votar; i més tard tindran fills i hauran de posar-los vacunes... Així que cal donar-los eines perquè perdin aquesta ingenuïtat medià
‘Fake news’ “A l’ESO, la majoria no distingeix un titular fals, ni la informació de l’opinió”
Referència informativa “Per als adolescents, són els ‘influencers’, i la majoria són nois, gairebé no hi ha noies”
tica i puguin saber si una imatge s’ha manipulat o no, com ara les
fake news, perquè no s’han de refiar només del titular, ni compartir una notícia sense llegir-la... Amb aquests coneixements bàsics, probablement ja no necessitarien tantes xerrades sobre els perills de les xarxes, perquè tindrien recursos per detectar-los ells mateixos.
I els professors estan preparats per transmetre aquests coneixements? Perquè no són només els joves els que tenen problemes per distingir fake news... Els professors demanen més formació i eines per poder acostar-se als alumnes, perquè els referents mediàtics d’ambdós grups estan molt allunyats. Per això, en col·laboració amb la plataforma
Maldita.es, hem creat una guia i una sèrie de vídeos en format píndola, com els que circulen per TikTok, perquè puguin treballar aquesta aproximació crítica a la informació. ●