La Vanguardia (Català-1ª edició)
La derrota peronista debilita el final del mandat de Fernández a l’Argentina
El president demana “patriotisme” a l’oposició macrista per negociar amb l’FMI
Si ja és difícil per a qualsevol partit reconèixer una derrota en una nit electoral, per al peronisme encara és més dur. Llavors, el millor és no reconèixer-la. És el que van fer els hereus de Perón diumenge a la nit en confirmar-se que la coalició governant, Front de Tots (FdT), havia perdut els comicis legislatius de mig terme a l’Argentina.
La patacada és rellevant, però és cert que no va ser tan gran com es preveia, fet que el peronisme va interpretar públicament gairebé en clau de victòria. Però no va ser així: el president Alberto Fernández afronta la segona part del seu mandat molt debilitat i per això la mateixa nit de diumenge va allargar la mà a l’oposició de centredreta i va oferir diàleg, un altre clàssic de les nits electorals.
Si haguessin estat unes presidencials, diumenge el peronisme hauria estat desallotjat de la Casa Rosada. L’FdT va obtenir el 33,5% de vots davant el gairebé 42% de Junts pel Canvi (JxC), l’aliança centredretana liderada per l’expresident Mauricio Macri.
Però els comicis eren legislatius: es renovava la meitat de la Cambra de Diputats i un terç del Senat. Tal com van anticipar les primàries del setembre, el Govern va perdre el control de la Cambra Alta. Tot i això, l’FdT continua sent el grup majoritari a la Cambra Baixa i no va ser superat, com s’augurava, per JxC. La lectura optimista del peronisme es deu al fet que la derrota a la província de
Buenos Aires –37% del cens– només es va produir per menys de dos punts davant JxC, enfront dels més de quatre punts de les primàries.
En qualsevol cas, Fernández i la seva vicepresidenta, Cristina Fernández de Kirchner, es veuran obligats a negociar més que mai amb l’oposició. La humiliació és més gran per a Kirchner, que també presideix el Senat, on necessitarà pactar suports puntuals constantment. L’expresidenta exerceix un contrapoder dins el Govern, com a líder del kirchnerisme.
Les diferències entre el president i la vicepresidenta són públiques i tots dos hauran de fer un esforç titànic si volen preservar la unitat fins a les eleccions del 2023 en un context de crisi econòmica, amb més del 50% d’inflació i un 40% de pobresa.
Kirchner va fer mutis la nit electoral. Es va excusar dient que els metges li desaconsellaven anar al recinte del barri de Chacarita on es van congregar els peronistes, després de la histerectomia a què es va sotmetre el 4 de novembre. No obstant això, la setmana passada sí que va estar al costat del president al míting final de campanya, sense pronunciar paraula.
Alberto Fernández va saltar a l’escenari de Chacarita per tancar la nit parlant només uns minuts i sense fer referència a la derrota. Al contrari, va acabar la seva intervenció fent una crida a sortir al carrer aquest dimecres amb motiu del dia de la Militància peronista: “Omplim la plaça de Mayo i celebrem aquest triomf (sic) com correspon!”.
Tot i això, abans d’anar a Chacarita, Fernández va enregistrar un missatge a la nació, que es va emetre poc després que es difonguessin els primers resultats oficials, sense cap referència als comicis. Un missatge en què cridava l’oposició a un “diàleg constructiu”. “Una oposició responsable i oberta al diàleg, és una oposició patriòtica. El nostre poble necessita aquest patriotisme”, va dir el president, avançant així el principal problema a què s’enfrontarà en l’altra meitat del seu mandat: la seva falta de control legislatiu. “Necessitem que la relació entre el Govern i el Congrés Nacional, a la Cambra de Diputats i al Senat, sigui fructífera”, va indicar.
El principal problema que encara Fernández és la renegociació
Si haguessin estat unes presidencials, el justicialisme hauria perdut diumenge la Casa Rosada
El macrisme guanya, el peronisme fa veure que no perd i la ultradreta irromp amb cinc diputats
amb l’FMI de 16.500 milions d’euros. Malgrat que el Govern demonitza el macrisme per haver-se endeutat amb el Fons, ara necessita l’ajuda de JxC.
Mentrestant, en un centre de congressos a la vora del riu de la Plata, el macrisme celebrava la seva victòria. JxC sí que ho podia celebrar.
L’alegria més desbordada, però, estava a l’emblemàtic Luna Park, on qui tenia motius per celebrar era l’economista ultraliberal Javier Milei, el fenomen polític d’aquests comicis. Milei va aconseguir un escó de diputat gràcies al 17% dels vots de Buenos Aires i va col∙locar també la número dos de la seva llista, Victoria Villarruel, controvertida advocada pròxima als repressors de la dictadura militar.
Admirador de Trump i Bolsonaro, Milei representa l’ascens de l’extrema dreta a l’Argentina. Amb Milei, Villarruel i tres diputats més, la ultradreta s’instal∙la al Congrés amb cinc escons. ●