La Vanguardia (Català-1ª edició)
De la rumba a la ratafia
El dilluns comença amb la intriga de saber què decidirà la CUP, que perfecciona el seu talent per a la incertesa gairebé orgànica. A les antípodes d’aquest estil hitchcockià de viure les expectatives, Carlos Herrera (Cope) defineix la reunió de dones líders Otras Políticas (Mónica Oltra, Yolanda Díaz, Mónica García, Ada Colau i Fatima Hamed Hossain) com “las chunguitas”. Ho fa la mateixa setmana en què els autèntics Chunguitos, els germans Juan i José Salazar, han anunciat que se separen després d’una relació professional de quaranta-cinc anys.
Otras Políticas ha tingut més elements simbòlics que concrecions tangibles. La fotografia és el missatge. Imposa una imatge renovadora, de cares i de gènere, i es reafirma contra les alternatives, igualment ambigües, de la propaganda heteropatriarcal. Els uns i les altres podrien quedar reduïts per una interpretació caricaturesca de, com a mínim, tres èxits de
Los Chunguitos: Dame veneno, Ay qué dolor i Me sabe a humo. La paraula xungo prové de la variant espanyola del caló i, en origen, volia dir lleig, fastigós o repulsiu. Però ha evolucionat cap a significats més funcionals i avui vol dir estrany, dolent, difícil o complicat. Carlos Alsina (Onda Cero) entrevista Mónica García, que li diu que Otras Políticas proposa polítiques més “amables, útils i boniques”. Ergo les polítiques heteropatriarcals deuen ser antipàtiques, inútils i lletges. O sigui: xungues.
A Santa Coloma de Farners, la Festa de la Ratafia ha propiciat el retorn a l’aparador del president Quim Torra, elevat a la consideració de Cofrare d’Honor. És la manera de reconèixerli el suport a la causa i, des que li’n va regalar una ampolla a Pedro Sánchez, haver-la convertit en una mena de símbol de pertinença que, mal interpretat, podria fer creure que és el licor del procés i d’una manera determinada d’entendre el país.
L’assistència a la festa, però, amb més de 10.000 visites, fa intuir que la causa és transversal i diversa i que la dolçor aiguardent de la ratafia pot ser tant un recurs de celebració per a moments d’alegria i d’eufòria com un refugi de consol en fases d’abismes i de