La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un nou manifest crida a la unitat per derrotar el nacionalisme
Ciutadans, PP i Barcelona pel Canvi saluden la iniciativa constitucionalista
L’espai ideològic que a Catalunya es reconeix en la imprecisa denominació de constitucionalisme es va citar ahir al migdia a Barcelona per llançar un manifest que crida a la unitat contra el nacionalisme i el populisme, etiquetes també indeterminades que van servir als impulsors per marcar distàncies des de la pròpia.
La dificultat de concretar sota quin dels tres epígrafs anteriors se situen alguns partits va planar sobre l’acte de presentació d’aquesta iniciativa política, impulsada per personalitats en l’òrbita de Ciutadans, PP i Barcelona pel Canvi, però en què ni el PSC, el compromís constitucional del qual van qüestionar alguns, ni Vox, amb dosis de populisme ultradretà indigeribles per a molts, van ser presents.
Amb el lema “Per una Catalunya valenta; en defensa de la legalitat, la pluralitat i la lleialtat a Espanya”, el manifest aposta per “una confluència del món constitucionalista” que s’articuli entorn d’un “únic projecte capaç de donar resposta als problemes reals de la societat catalana” després de la “dècada de fractura social” del procés sobiranista.
Aquesta reiterada declaració de principis no pretén ser l’“enèsima” en una llarga sèrie d’intents d’unir tots els catalans no independentistes, sinó que s’expressa com la “trinxera moral” d’aquells que van sortir al carrer el 8 d’octubre del 2017 per defensar la unitat d’Espanya, en un moviment que va trencar l’“espiral de silenci” de l’hegemonia nacionalista.
Així ho va descriure l’historiador Jordi Canal, especialista en carlisme, que va resumir en un decàleg les raons per les quals, a parer seu, quatre anys després és necessari aquest nou manifest. Entre aquests motius va enunciar la “pluralitat” de Catalunya, “fracturada” per un “règim” que ha portat a la “decadència” i al “desprestigi” una societat que al seu moment va estar cohesionada i es va identificar amb la figura de Josep Tarradellas.
Canal va assenyalar l’“abús” de la llengua i la història exercit pel nacionalisme, que ha posat en marxa un projecte “excloent” per a una gran “multitud” de catalans i que, a més, és “deslleial” amb l’Estat, la governabilitat del qual “condiciona” per aconseguir els seus fins.
Però si hi va haver un punt de certa fricció entre els deu que aquest professor de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París considera indispensables per construir una “plataforma d’unió constitucionalista”, va ser el rebuig dels populismes de tota mena.
Amb tot, el portaveu del manifest, l’exdiputat del PP al Parlament Joan López Alegre, va defensar la possible presència de Vox –els vots del qual a les últimes eleccions catalanes va comptar entre els del constitucionalisme– en l’equació, i va assegurar que Junts per Catalunya es podria qualificar igualment d’“extrema dreta”. També va recordar que la CUP pretén “destruir l’Estat”.
Per Canal, tot i això, els constitucionalistes són tots aquells que comparteixen una visió d’Espanya “liberal i democràtica”, i “mentre això no s’incompleixi”, i tot i que la iniciativa no intenta sumar sigles sinó persones, “en principi tothom hi cap”.
Tot i així, Vox es descarta de l’operació, que “com altres en el passat no prosperarà”, i assegura que està fora del “consens progressista” que representen Ciutadans i PP, que comparteixen “projecte ideològic”.
Sigui com sigui, el manifest, que ja ha obtingut gairebé un miler de signatures, pretén “deixar enrere càlculs personals”, per la qual cosa té, al marge de l’abast de l’èxit que pugui tenir en el futur immediat, un llarg recorregut fins a la pròxima cita electoral, les municipals del 2023, en què es veurà si, com afirma el document, “és possible guanyar-los a les urnes”. ●