Inspirar o expirar

Un dels fenòmens més interessants als quals hem assistit últimament és l’enorme respecte que s’ha guanyat Mario Draghi per la gestió de la recuperació d’Itàlia. L’avalava la gestió en el Banc Central Europeu, que va salvar a la UE de l’enfonsament com a projecte col·lectiu durant l’anterior crisi econòmica, però està demostrant que ha sabut afrontar com ningú al continent la reactivació del seu país quan Sergio Mattarella, president de la República Italiana, li va encarregar posar-se al capdavant del Govern en qualitat d’independent. El diari Le Figaro ha qualificat de “revolució Draghi” la seva capacitat de tornar el crèdit al seu país, engegar un ambiciós programa de reformes i restaurar l’autoritat de l’Estat.

Itàlia creix més que ningú –per descomptat molt més que Espanya– per diverses raons, però també per una qüestió de confiança. Llegint Xavier Marcet ( Crecer haciendo crecer), m’adono que la confiança és un factor econòmic decisiu. Amb confiança, l’economia flueix i els costos de transacció disminueixen. Amb desconfiança, l’economia s’estanca, les inversions es posposen i els costos tendeixen a incrementar-se. Escriu Marcet que, de manera recurrent, l’índex de confiança empresarial és un indicador que anticipa la dimensió de noves inversions, i l’índex de confiança del consumidor anticipa la predisposició a la despesa: “No hi ha dubte que existeix una economia de la confiança. Alguns polítics ho obvien sistemàticament, però existeix i és determinant”.

La confiança és a la base del compromís polític, de la interacció amb els ciutadans, dels lideratges inspiradors. Per desplegar una estratègia en un país, és imprescindible passar la prova del nou de la confiança. Qui són els corruptors naturals de la confiança? Fonamentalment els mediocres i els tòxics, que troben a les xarxes socials altaveus per sembrar incerteses i dinamitar complicitats. Tornant a Draghi, crec que és un exemple que quan un té un pla, ha demostrat la seva fiabilitat i és capaç de desenvolupar un lideratge sòlid, es guanya la confiança de la gent, malgrat els franctiradors. Que és la palanca per impulsar tota recuperació. ●

Un líder polític o econòmic ha de despertar, abans que res, confiança