La Vanguardia (Català-1ª edició)
La pandèmia també agreuja la vulnerabilitat residencial
protecció que suposen els ERTO i els ajuts als treballadors autònoms, la desigualtat social s’hauria disparat fins a valors pròxims als que es registraven a l’àrea metropolitana als anys noranta del segle passat. Es tracta d’un retrocés, en termes de cohesió social, de tres dècades, que hauria suposat que la població en risc de pobresa moderada s’elevés fins al 28%.
Les estimacions de l’Iermb indiquen que aquests instruments de compensació dels efectes de la crisi han reduït un 4,1% la desigualtat social, un 12,4% la pobresa moderada i fins a un 20,7% la pobresa extrema. Capítol a banda mereix l’ingrés mínim vital (IMV), que en l’àmbit de l’AMB té un efecte imperceptible (a Catalunya i en altres comunitats com Euskadi s’apliquen altres mesures de protecció com la renda mínima garantida). En el conjunt d’Espanya, l’IMV ha reduït pràcticament fins a un 8% la pobresa extrema; en el global de Catalunya l’ha reduïda un 1,3%, i a Barcelona no ha suposat cap reducció.
Segons Sergio Porcel, aquesta primera aproximació als efectes de la crisi en les desigualtats metropolitanes posa de manifest la persistència de dèficits estructurals com ara la precarietat laboral, la insuficiència dels sistemes de protecció social o els greus problemes de la població migrant per aconseguir una situació que els permeti generar els seus propis drets.
L’informe de l’Iermb estima que l’any 2020 la renda anual mitjana de les llars de la metròpolis de Barcelona es va situar, en funció dels dos escenaris considerats, entre els 32.876 i els 32.564 euros. És una caiguda d’entre un 5,4% i un 6,3% en relació amb la situació que hi havia abans de la pandèmia i molt semblant a la que hi ha hagut en el
El barri de Sant Ildefons, on ja el 2019 la renda era inferior en un 40% a la del centre de Cornellà conjunt de Catalunya i Espanya. L’impacte d’aquesta crisi ha estat més fort entre la població metropolitana que abans de la covid ja tenia un nivell de renda relativament baix. Aquest col·lectiu hauria perdut un 10% dels ingressos respecte al 2019, una altra dada que corrobora que el curt camí en termes de cohesió social avançat durant el període de reactivació econòmica que va deixar enrere l’anterior crisi es va desfer en uns quants mesos.
La crisi de la covid també ha agreujat la vulnerabilitat residencial. La població metropolitana destina de mitjana un 22,7% dels ingressos a cobrir les despeses d’habitatge, pràcticament 2 punts percentuals més que abans
Un de cada tres menors de 18 anys està en risc de pobresa a l’àrea metropolitana
de la pandèmia. La població més afectada és la que viu de lloguer, que estaria destinant a aquestes despeses un 44% de la renda. Un 8% dels habitants de l’AMB estan actualment en risc de no poder fer front a les despeses d’habitatge, ja que hi dediquen més d’un 60% dels ingressos. Entre els que viuen de lloguer aquest percentatge se situa per sobre del 20%. ●
ja generals. D’aquesta manera, els equips es desplaçaran al lloc de la incidència per treballar, va informar l’operadora. Aquestes tasques es faran en punts on sigui adequat des del punt de vista operatiu i de seguretat. Una vegada acabades, es retiraran els residus que es generin per deixar l’espai completament net, garantint totes les mesures de respecte mediambiental.
Fins ara les pintades comportaven afectacions importants amb retards i trens suprimits, ja que s’havien de retirar a les bases de neteja. Les pintades provoquen falta de visibilitat dels maquinistes, danys a elements de seguretat i molèsties als passatgers per la pudor dels aerosols.
L’any passat Renfe va destinar més de 6,5 milions d’euros a esborrar els grafitis dels vagons de Rodalies, gairebé 18.000 euros diaris. Un 80% dels combois de la companyia estatal que van circular a Catalunya tenien grafitis, i cada tren va ser pintat una mitjana de més de set vegades. Per frenar aquests actes vandàlics, l’operadora va interposar un total de 1.009 denúncies per intrusió. Aquest 2021 –fins al setembre– l’operadora ha dedicat 3,32 milions a netejar pintades del material de la xarxa de proximitat catalana, una mitjana de més de 12.000 euros diaris.
En paral·lel a l’adopció del nou sistema mòbil de neteja de pintades, Renfe ha licitat un altre servei que posa al dia la imatge dels trens. Es tracta del vinilat exterior de la imatge corporativa en una trentena de trens de Rodalies i de mitjana distància. L’import del contracte és de 847.000 euros, i inclou actuacions en la millora exterior de 30 unitats (de les sèries 447, 465 i 450). La prestació d’aquest servei es durà a terme a les bases de manteniment de la companyia de Sant Andreu Comtal, Cornellà, Vilanova i la Geltrú, Montcada i Reixac i Mataró. ●
Es vol que els combois estiguin sense circular el mínim temps possible; el contracte és de 15 mesos i 1,57 milions