La Vanguardia (Català-1ª edició)
Vandellòs vol curar el càncer a la nuclear
Municipis de l’àrea de la central, amb el final del desmantellament a la vista, impulsen el centre mèdic pioner
Vandellòs I es va tancar el 1989 després del pitjor accident de la història de les nuclears catalanes. Des d’aleshores la central ha superat diferents fases del desmantellament, planificat al llarg de 40 anys perquè la radioactivitat va disminuint a poc a poc. El 2028 està previst que l’empresa estatal competent (Enresa) “comenci el compte enrere per desmuntar l’edifici de contenció i torni l’espai a l’aspecte original”, adverteixen els promotors del projecte.
Els municipis de l’àrea nuclear, amb l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) al capdavant, volen aprofitar una part de la vella instal·lació per construir-hi un centre de protonteràpia, tècnica especialment indicada per tractar tumors pediàtrics.
El projecte es fonamenta en l’aprofitament del calaix del reactor. L’origen d’aquesta iniciativa és el treball de final de grau de l’arquitecte Carlos Gonzalvo, membre del Grup d’Investigació CAIT de l’Escola Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La referència és Lubmin, a Alemanya, que ha reaprofitat espais nuclears.
Els valedors asseguren que les instal·lacions de la central tarragonina són aptes per acollir l’equipament, que inclouria activitats de formació i investigació en medicina nuclear i radioteràpia. “S’haurien de descontaminar algunes de les parets i treure residus, evidentment, però no és cap obstacle perquè es pugui tirar endavant”, va garantir ahir Alfons Garcia, alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. “Tenim clar que el projecte és viable perquè els residus que hi ha a la central han perdut molta latència”, va afegir.
Per al territori pròxim a la nuclear, amb un reactor en funcionament a la nuclear de Vandellòs II que d’aquí una dècada acaba l’última pròrroga concedida pel Govern espanyol, es veu com una gran oportunitat de desenvolupament econòmic i reequilibri territorial. La ubicació de Vandellòs és estratègica, al costat de l’AP-7 i el corredor del Mediterrani. Darrere el projecte hi ha la Mancomunitat d’Iniciatives pel Desenvolupament Integral del Territori (Midit), amb Vandellòs, Tivissa i Pratdip.
Un dels grans obstacles és costejar la inversió, molt elevada, estimada en 134 milions. Els municipis demanen la implicació del Govern espanyol, amb competències exclusives en el desmantellament nuclear, i el suport de la Generalitat per gestionar el centre de salut. També es busquen inversors privats.
“La veritat és que és difícil que les administracions superiors liderin el projecte i se’l facin seu; tenim dificultats greus, i per aquesta raó hem convocat els mitjans”, va admetre Garcia. Fa cinc anys que es reuneixen amb els diferents governs i conselleries sense resultats concrets.
Els promotors del centre calculen que es podrien estalviar 34,4 milions d’euros en el desmantellament definitiu de la nuclear perquè es podria reaprofitar una part de la instal·lació. S’estalviarien 9,7 milions més de la inversió mèdica gràcies a l’aprofitament de l’estructura de formigó i acer que protegeix l’antic reactor. El centre donaria servei cada any a 1.500 pacients de Catalunya, Aragó, València i les Balears, segons l’estudi de viabilitat. Molts dels malalts, la majoria nens, ara van a l’estranger per rebre aquesta mena de tractament. Al món hi ha un centenar de centres i una trentena en construcció. A Espanya, només a Madrid.
El director del Servei de Protecció Radiològica i Física Mèdica de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Manel Artigues, va ser ahir a la presentació per destacar les bondats del projecte. Es tracta d’una radicació amb més capacitat de destrucció tumoral i que és més selectiva.
“És un projecte transformador i pioner a l’Estat; eliminaria l’estigma que ha suposat per aquest territori durant moltes dècades la presència de les nuclears”, va afegir l’alcalde de Vandellòs.
Si el projecte mèdic no tira endavant, en menys d’una dècada s’acabarà el desmantellament de Vandellòs I i es començarà a desmuntar l’antiga nuclear. ●
Renfe posarà un nou AVE entre Figueres i Barcelona, amb parada a Girona, a partir del 29 de novembre. Circularà a mig matí cap a la capital catalana i a les tardes en sentit contrari. Els diumenges s’intercanviarà l’horari. També s’incrementaran un 45% les places del servei Avant de manera gradual. Les freqüències prepandèmia no es preveuen recuperar fins a l’estiu. Entre Figueres i Barcelona circulen vuit trens d’alta velocitat per sentit diaris, gairebé la meitat dels que hi havia abans de l’esclat de la covid.
La zona busca el suport del Govern central i la Generalitat per fer realitat el projecte, amb un cost de 134 milions