La Vanguardia (Català-1ª edició)
Perillen les festes de Nadal? Passaport covid, ara!
En una foto que va fer la volta al món, l’altre dia el ministre d’Exteriors de Tuvalu estava amb l’aigua fins als genolls i amb cara de circumstància. El ministre i la pujada del nivell del mar pel canvi climàtic no tenen res a veure amb la covid, però representen la metàfora més clara del que passa si no fas res davant una amenaça real.
La situació d’Europa genera una mica de por. Que els austríacs no vacunats hagin corregut a vacunar-se per no haver de quedar-se a casa tancats faria riure si no fos perquè no fa cap gràcia. Aquí, a Espanya, som uns privilegiats, o això creiem tenint gairebé un 90% de la població diana vacunada. Fantàstic, tot i que alguna cosa no va bé si quan parles amb els científics et diuen que ara no hi ha impacte en el sistema sanitari, que és molt improbable que tingui lloc un empitjorament preocupant fins al punt de requerir dures restriccions, que el repunt sembla suau però... Però, però, però. Però que tot és susceptible de torçar-se si ens relaxem massa. Mireu els bascos: són els primers que es plantegen restriccions.
Ara cal fixar-se en la taxa d’hospitalitzacions més que no pas en la incidència. Això és, no tant en la xifra d’infectats sinó quants d’aquests passen una covid greu. A favor del virus hi ha l’arribada del fred, la pèrdua d’efectivitat de les vacunes pel pas del temps, la contagiosa variant delta i una colla d’irreductibles que no pensen vacunar-se. Per a aquest grup, la via de la persuasió s’ha exhaurit, de manera que només queda la jurídica.
La bona notícia és que hi ha solució a tant de neguit. Es diu passaport covid (a més de la dosi de reforç, esclar). Als no vacunats ningú no els obliga a punxar-se, i ja sabran tot el que es perden, mentre que als vacunats se’ls dota de més protecció davant el risc de contagi. El Suprem hi va donar l’aval al setembre, condicionat a la incidència. Els governs autonòmics ja triguen. L’onada avança. D’aquí res, l’aigua fins als genolls.