La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El turisme i el terrorisme són les dues grans plagues d’avui”
Yasmina Reza Escritora, publica ‘Serge’
Yasmina Reza (París, 1959) és una de les autores franceses més conegudes arreu del món. Va saltar a la fama mundial amb la seva obra de teatre Art (1994) –sobre un paio que compra per una fortuna un quadre d’art contemporani que consisteix en una tela totalment en blanc– i, al cap de pocs anys, va començar una carrera com a novel∙lista que ja ha produït nou títols. L’últim es titula Serge (Anagrama), sobre una família jueva de París (tres germans, com ella) que, després de la mort de la matriarca, decideixen anar-se’n d’excursió a Auschwitz.
D’on surt aquesta història?
Al principi volia escriure sobre el turisme, perquè visc entre París i
Venècia. L’esperit turístic s’ha infiltrat en tot. El turisme i el terrorisme són les dues grans plagues del nostre temps. Després es va barrejar amb aquesta història familiar de tres germans.
D’orígens semblants a vostè.
Els meus són jueus i hongaresos, sí, però també iranians.
Van tenir un pare de caràcter violent...
Això els influeix. El meu pare era molt difícil; també va tenir aspectes violents; no era un paio fàcil, però jo me l’estimava molt.
Va visitar Auschwitz?
Dues vegades, per escriure el llibre. Hi vaig anar amb família. Ja sabia que allò era així, una cosa guinyolesca; si no fos pel llibre no hi hauria anat mai. Com a jueva no em sento lligada a aquest lloc. És una cosa immensa, per tot el significat. El risc era fer una visita guiada per al lector.
Els seus pares en parlaven?
Era un tabú total, ni una paraula, i nosaltres tampoc no gosàvem preguntar res.
La memòria històrica, un altre tema del llibre, és un debat molt important a Espanya.
No entenc això de la memòria històrica; com a concepte és una paraula que serveix per alleujar però no existeix. No podem recordar una cosa que no hem viscut; el nostre cervell funciona de manera molt diferent per referir-se a coses viscudes per nosaltres que per d’altres, no és possible rescatar les sensacions d’una cosa que no has vist; no és, per tant, un record; no hi ha memòria de res. Parlo com a escriptora que dona importància a les paraules. Auschwitz és ple de cartells que diuen “recorda”, però això només ho poden fer els antics presoners.
Els Popper són una família disfuncional?
Jo no faria servir aquest terme, és una família normal. Si les relacions familiars fossin fàcils, ningú no n’escriuria històries.
L’envelliment és un tema clau de la novel·la. En Maurice, el centenari, s’inspira en algú?
En diferents persones. Vaig conèixer algú amb aquesta malaltia. Quan envelleixen, els homes poden fer dues coses: posar-se una cuirassa o caure en el melodrama.
Vostè opta per l’humor, encara que es tracti d’Auschwitz.
És més fàcil: com més tragèdia hi ha, més humor. Veig l’aspecte còmic dels drames. Quan va morir el meu pare, vam entrar a veure’l, i el meu germà va dir a la mare: “Però per què li has posat aquest vestit? Jo el volia heretar!”, ella va balbotejar “era el més elegant”, i tot seguit ens vam posar a despullar-lo i canviar-li la roba. No em digui que no és graciós. L’humor jueu es relaciona molt amb la tragèdia.
Sempre hi ha un Serge als seus llibres.
Art es basa en qui llavors era el meu veí, un dermatòleg anomenat Serge que havia comprat un quadre en blanc (bé, amb dues ratlletes grises) per 200.000 francs. Un cop em va dir: “Gràcies a mi has
Turisme cultural “Auschwitz és guinyolesc; només el vaig visitar per poder escriure el meu llibre”
tingut un èxit enorme; exigeixo que, en cada llibre que escriguis, hi hagi un personatge anomenat Serge”. I ho he complert: aquí fins i tot el faig protagonista.
En què treballa?
He escrit una obra de teatre.
Però vostè ja és més novel·lista que no pas dramaturga, no?
Sí, totalment. L’obra l’he feta en cinc minuts que tenia lliures. Crec menys en el teatre perquè la gent ja no el necessita. I perquè als directors d’escena ja no els calen textos per muntar una obra.
Ha tornat a veure Sarkozy, protagonista d’un llibre seu?
Després de publicar L’alba el capvespre o la nit, ell va ser elegit president. No el vaig veure ni un sol dia durant el seu mandat. Quan va perdre li vaig enviar un missatge i ara dinem un cop l’any.
Però li va agradar el seu llibre?
Gens, però a mi tampoc m’agrada com ho va fer de president. ●
Muntatge teatral. Canto jo i la muntanya balla (La Perla 29)
Petit format. Història d’un senglar (Temporada Alta / Grec 2020)
Direcció. Guillem Albà i Joan Arqué ( Canto jo...)
Musical. La filla del mar ( Focus / Grec 2021)
Familiar. El màgic d’Oz
(La Brutal)
Actor. Joan Carreras ( Història d’un senglar)
Actriu. Clara Segura ( Filumena Marturano)
Repartiment. Lluís Soler ( Les tres...) i Anna Sahun ( Canto jo...)
Actor i actriu musical.
Toni Vinyals i Mariona Castillo ( La filla...)
Dansa. Sonoma ( La Veronal)
Coreografia. Lali Ayguadé ( Hidden)
Intèrpretsdans a. Luis Martínez Gea ( Animal de sequía) i Lali Ayguadé ( Gizaki)
Pan de limón con semillas de amapola El rey de todo el mundo The Sparks Brothers
*** ***