Banksy, Hackney, Barcelona

S’ha inaugurat al Disseny Hub Barcelona una mostra internacional sobre Banksy, l’iconoclasta artista britànic del qual se’n desconeix la identitat real. Conté més de 70 obres originals d’entre les quals destaquen dos grafitis de gran format conservats en sengles murs —l’un de Londres i l’altre de Los Angeles— visitables de franc per conservar l’esperit original de l’obra. L’artista deixa clar al seu web que la mostra del Disseny Hub és un fake, com les altres 26 exposicions arreu del món que porten el seu nom.

La seva obra té influències de la propaganda soviètica, de les protestes del Maig del 68 francès, del pop-art nord-americà, del punk britànic i de la cultura grafitera de la Nova York dels 80. De la combinació, la remescla i l’apropiació de totes aquestes influències n’emergeix el seu discurs de crítica social. La seva obra és un gran mirall de les nostres contradiccions com a societat: les febleses del capitalisme, la vigilància, la deshumanització de la tecnologia, la crueltat de les guerres, el consumisme desenfrenat i la mercantilització de l’art.

Des que als 80 va començar a fer grafitis a les parets de Bristol, la seva obra ha passat del carrer a les galeries, als museus i a Instagram (única xarxa on participa). I de Bristol a tot el món. A Barcelona n’hi ha documentades diverses intervencions d’entre les quals destaca la que va fer al zoo el 2002, amb grafitis a dins dels tancats de diferents espècies.

La pregunta de si és un artista o un vàndal obre tants debats com especulacions sobre la seva identitat. Els criminòlegs James Wilson i George Kelling van desenvolupar als anys 80, quan Banksy començava, la teoria de “les finestres trencades”. Diu que si en un edifici una finestra trencada es deixa sense reparar, la gent que la vegi tindrà la impressió que a ningú no li importa gaire i com a conseqüència cada cop hi haurà més vidres trencats, les parets s’ompliran de grafitis i els carrers de deixalles. Aquesta teoria va ser la base per a la política de Rudolph Giuliani de tolerància zero als grafitis i a les infraccions menors a la Nova York dels 90.

La tesi ha estat debatuda i estudis subsegüents demostren que l’èxit de Nova York va ser degut a altres factors i que la teoria de “les finestres trencades” confon causalitat amb correlació.

Ho sabia també el Daniel, un veí de Hackney a Londres, que escrivia un missatge a Banksy via el seu web en aquests termes: “El meu germà i jo vam néixer aquí i hi hem viscut sempre, però darrerament hi estan arribant massa yuppies i estudiants, i ja no podem comprar una casa on vam créixer. Els seus grafitis són sens dubte una de les raons que fan que aquests cretins pensin que el nostre barri és cool.”

Que l’obra de Banksy ja no entri als museus de manera il∙legal és alhora el seu èxit i el seu fracàs