La Vanguardia (Català-1ª edició)
El BBVA apuja l’aposta turca amb 2.250 milions per tot Garanti
L’entitat llança una opa pel 50,15% que no controla
El BBVA fa l’últim pas. L’entitat va anunciar ahir una opa pel 50,15% que no controla en el turc Garanti, una dècada després d’entrar en l’accionariat i després de compres escalonades. El banc presidit per Carlos Torres Vila ofereix 2.250 milions d’euros als accionistes per controlar el 100%, una operació que arriba després d’una prolongada devaluació de la lira i amb una inflació disparada al país euroasiàtic. L’entitat confia en el futur del negoci en la nació, cosa que no acaba de convèncer els mercats, que van castigar el valor amb vendes i el van fer retrocedir un 4,28%.
L’oferta, no condicionada a mínims de participació i de 12,30 lires per acció, suposa una prima del 15% sobre la cotització del tancament previ i del 34% sobre la mitjana de sis mesos. Les accions de Garanti es van enfilar ahir un 10%, acostant-se al preu d’opa. El BBVA té l’avantatge que ja sap on es fica. “Coneixem bé l’actiu, l’hem treballat durant una dècada, hem vist com es comporta en situacions de crisi, opera i genera retorns en euros”, va dir Torres en una conferència amb analistes. L’entitat assegura que la compra era “una magnífica oportunitat”. Darrere, la gran caiguda de la lira i un preu d’entrada atractiu, a més de l’excés de capital que tenia. També ofereix un “elevat retorn” i té un impacte en el capital “molt limitat”.
L’èxit total de l’opa augmentaria el benefici per acció del 2022 un 13,7%, va recalcar.
Fins al setembre Garanti va aportar 583 milions d’euros al benefici, el 48% més que l’any passat. Uns 14 de cada 100 euros que guanya el banc venen d’allà. Però s’enfronta a un context incert. La inflació s’acosta al 20%, la lira s’ha depreciat un altre 20% l’any en l’encreuament amb l’euro i el banc central decideix al gust del president Recep Tayyip Erdogan, amb una taxa de referència en el 16%. Cotes elevadíssimes en països desenvolupats. Com a mostra de l’impacte, l’hemeroteca. En cas de tirar endavant l’operació, en total el banc pagaria 9.291 milions per arribar al 100%, després de la compra del 25,01% el 2011 per 4.195 milions; del 14,89% el 2015 per 1.988 milions, i 859 milions pel 9,95% el 2017. És a dir, paga només 2.250 milions pel 50,15%, quan pel 49,85% restant havia desemborsat més del triple, 7.042 milions. I amb els diners que posa avui damunt la taula el 2011 hauria comprat la meitat del que va adquirir... Una mostra del canvi d’escenari de la lira. Des d’aquella primera operació perd el 80%, a mínims històrics.
La tendència apunta que cada cop rebi menys euros per les lires que guanyi si no creix el negoci. Precisament d’això dubten els analistes. “El mercat pot qüestionar la lògica d’augmentar l’exposició a Turquia atesa la incertesa política i macroeconòmica”, va dir Jefferies en una nota. Amb la compra “el BBVA probablement tracti d’aprofitar la debilitat de la lira”, va apuntar Can Oksun, de la local Global Securities. L’entitat dibuixa un bon futur: “Malgrat la volatilitat a curt termini, el potencial de creixement de l’economia, la seva piràmide poblacional, els lligams comercials del país amb Europa i una baixa bancarització contribueixen a l’atractiu a llarg termini”, s’enumera, amb un marge per créixer “molt alt”. El factor de la lira i un possible empitjorament econòmic “ja estaven descomptats perquè les rendibilitats són molt positives”, va valorar Torres.
L’operació, pendent del vistiplau dels reguladors, es tancaria el primer trimestre del 2022. x
El banc pagarà menys d’una tercera part del que havia desemborsat fins ara pel 49,85% del capital de l’entitat