Ribera afirma que ningú no està disposat a invertir en una nova nuclear

seva oficina central al Regne Unit”, va dir el ministre holandès d’Afers Econòmics i Clima, Stef Blok. “Estem en converses amb l’alta direcció de Shell sobre les implicacions d’aquest moviment per als llocs de treball, les decisions crítiques d’inversió i la sostenibilitat”, va afegir.

L’empresa, que recentment havia patit els efectes dels tribunals holandesos en relació amb els seus compromisos climàtics, té per objectiu eliminar Royal Dutch del seu nom, part de la seva identitat des del 1907, per convertir-se simplement en Shell. La firma ha mantingut una disputa de llarga durada amb les autoritats holandeses per l’impost de retenció de dividends del 15% del país sobre algunes de les seves accions, la qual cosa les fa menys atractives per als inversors internacionals. Shell va introduir l’estructura d’accions de dues classes l’any 2005. Ahir, fonts pròximes al Govern van dir a Bloomberg que l’Executiu que encapçala Mark Rutte estudia canvis fiscals per evitar la marxa de Shell, però no està clar que compti amb els suports necessaris.

Ara, la seva fuga dels Països Baixos crea controvèrsia. De moment, els accionistes de la petroliera estan convocats el 10 de desembre a una junta general en la qual se sotmetrà a votació l’esmena dels estatuts de la companyia per dur a terme el canvi anunciat i que requereix un suport, almenys, del 75% dels vots emesos.

La companyia continuarà cotitzant tant a Amsterdam com a Londres i Nova York, com fins ara, però, segons va indicar Shell en un missatge gravat, el conseller delegat de la companyia, Ben van Beurden, i la directora financera de Shell, Jessica Uhl, traslladaran la seva residència al Regne Unit, la qual cosa suposa la mostra més clara que no es tracta d’un canvi cosmètic, sinó d’un trasllat que afectarà el centre real per a la presa de decisions. ●

La ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, va afirmar ahir que cap grup empresarial espanyol no està disposat a obrir un nou cicle de centrals nuclears de 40 anys de durada.

“No hi ha cap voluntat ni ningú del sector ha demanat de reobrir el debat per a un cicle complet”, va assenyalar la ministra en la seva intervenció en una jornada sobre despoblació a Saragossa, segons informa Europa Press. La ministra va apostar per “completar l’estratègia” del Govern d’Espanya i promoure l’eficàcia i l’eficiència, la penetració de les energies renovables i altres solucions. “Som un país enormement ric en recursos”, va afegir.

Ribera va explicar que emprendre l’allargament de la vida d’alguna de nuclear, garantint-ne la seguretat, “és possible”, però “pensar en un cicle de 40 anys requereix una inversió gairebé equivalent a invertir en una nova central”, cosa a la qual no està disposada cap empresa espanyola, segons va dir.

La ministra va ironitzar, d’altra banda, sobre les últimes declaracions sobre energia del president del PP, Pablo Casado. “Un dia demana que tallem el gas i un altre que obrim centrals nuclears”, va dir la ministra, que va afegir que “és una mica fosc” l’interès del líder dels populars en relació amb el model energètic.

Així mateix, va assenyalar que el calendari de “tancament progressiu” pactat entre els propietaris de centrals nuclears “fixa un calendari raonable que permet una transformació del sistema energètic” i va insistir que els propietaris han transmès “els grans dubtes que els genera entrar en un cicle complet”.

Ribera va explicar que a Europa els experts han identificat una “taxonomia verda” de cara a la descarbonització per aplicar la discriminació positiva, de manera que els inversors poden saber quines inversions són més rendibles tenint en compte aquest criteri. Respecte al fet que alguns països consideren que el gas natural i l’energia nuclear s’haurien d’incloure com a energia verda, va dir que “una cosa és que es pugui continuar invertint en gas natural i nuclear i una altra que mereixin classificar-se com a verds”.

Les declaracions de Ribera tenen lloc en un nou context de debat sobre el paper de les centrals nuclears, com a garantia de seguretat de subministrament en el marc de la descarbonització i de preus disparats de l’electricitat i del gas. Un debat que el president francès Emmanuel Macron va revifar la setmana passada amb el seu programa de construcció de més nuclears. ●

“Un dia demana que tallem el gas i un altre, més nuclears”, ironitza la ministra sobre Casado