La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Arriba una medicina psicodèlica”
Què és una droga psicodèlica? Una droga que modifica la teva consciència, transitòriament. En quin sentit la modifica? Manifesta la teva ànima. Psico: psique; delia: manifestació.
Quines drogues són psicodèliques?
L’àcid lisèrgic (LSD), l’MDMA (èxtasi), la psilocibina (bolets màgics), la ketamina, la ibogaïna, l’ayahuasca, el gripau mexicà...
Si en prenc, què em passa?
Apliquen lupes al teu interior, sentiràs diferent la teva consciència quotidiana.
I per a què serveix?
Psicoteràpia. Investigadors experimenten amb drogues, amb finalitats clíniques.
Es receptaran algun dia?
Sí, seran eines útils en teràpies psicològiques i psiquiàtriques. Arriba una medicina psicodèlica.
Són legals aquestes substàncies avui?
No. Cal experimentar més. Es va experimentar als cinquanta, però es va prohibir.
Quan? Qui ho va prohibir?
Des del 1965, les autoritats dels Estats Units, i la prohibició d’experimentar amb psicodèlics es va estendre als laboratoris i a les universitats de tot el món.
Per què es va prohibir experimentar?
Per reacció a la joventut hippy i per amenaça a la disciplina, la jerarquia i el poder polític establert.
Més de mig segle de prohibició!
Ara es legalitzen equips científics.
Hi ha conclusions?
Sobre certs psicodèlics, sí. Sobre d’altres, ara per ara només hi ha indicis.
Conclusions sobre l’LSD?
Es poc pràctic per a psicoteràpia. Els seus viatges psicodèlics són de deu a dotze hores. Els de psilocibina s’assemblen i duren amb prou feines sis hores.
Com més curt, millor. Quins efectes té?
El teu jo es fa petit, t’allunyes de l’ego per passar a veure’l des d’una altra perspectiva més àmplia.
I això és guaridor?
Aquesta mirada nova queda integrada en tu, i serà rampa de sortida del patiment.
Contra quina classe de patiment?
La depressió. La vaig patir. El jo sobrereacciona contra la vida, res no dona plaer, tot és desplaer, una absurditat insuportable, pànic, i l’alleujament és suïcidar-te.
Els psicodèlics el van ajudar?
Sí. Vaig experimentar una altra percepció del jo, una reestimació de les relacions dins-fora amb una compassió profunda.
Em costa d’entendre-ho.
Em costa d’explicar-ho. És una vivència, és la percepció d’una connexió última. I la vivència de connexió és perdurable.
El va guiar un terapeuta?
Sempre! T’ha de guiar un psicoterapeuta format en l’ús de psicodèlics.
I l’MDMA, què cura?
Estrès posttraumàtic. Per violació, agressió, accident, guerra. Ha ajudat a guarir veterans de la guerra de l’Iraq torturats per records d’horrors: un va disparar a un cotxe i va matar dos nens.
Uf.
Feia anys que tenia malsons, suors, pànics, veia cada dia el pare córrer i allunyar-se amb un nen mort sota cada braç.
S’ha curat?
Sí. L’MDMA t’ajuda a compartir el teu trauma, i és dràsticament eficaç. L’anomenen droga empatògena o entactògena, útil també en psicoteràpia de parella.
Quin tipus de parella?
La traumatitzada per un estrès. L’entactogen propicia una comprensió i compassió guaridora, desnua el conflicte.
Legalitzem-ne l’ús terapèutic!
Ens hi acostem una mica cada dia.
Criminalitzar el coneixement, no ha estat un crim?
Si. Un front jurídic avui addueix que prohibir un psicodèlic atenta contra la llibertat cognitiva i contra la llibertat religiosa (que la Constitució americana empara).
Religiosa?
L’ús d’ayahuasca és intrínsec en una pràctica religiosa.
Estafadors a part.
Estafadors a part. L’ayahuasca és una planta sagrada per als seus fidels. Em va ajudar a alliberar-me de la meva addicció.
Quina addicció?
Jo era alcohòlic i cocaïnòman. Amb ayahuasca vaig comprendre profundament la causa de la meva addicció. I em vaig curar.
Quina era la causa?
Era cec al que hi havia en la meva vida, sempre em faltava quelcom, res no m’omplia, volia més: era un desamor per mi, ai!
I la ibogaïna?
Útil per a heroïnòmans: elimina els símptomes físics de l’abstinència.
I el gripau mexicà?
Vaig fumar pell seca del gripau mexicà. La meva ànima va sortir com un coet, vaig desaparèixer. És tan brusc que no li veig ús terapèutic.