La Vanguardia (Català-1ª edició)
Noves sentències agreugen la pugna de Polònia i Hongria amb Brussel·les
La justícia europea condemna una reforma judicial polonesa i la ‘llei stop Soros’
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va emetre ahir dues noves sentències condemnatòries contra Polònia i Hongria que amplien la llista de conflictes pendents amb la legislació comunitària, reflex d’un gran estira-i-arronsa polític que entaulen els seus governs contra les institucions comunes.
Els afers afecten les àrees escollides per cadascun d’aquests governs, de signe nacionalista i ultraconservador, per qüestionar els estàndards europeus sobre l’Estat de dret: el control de la justícia en el cas de Varsòvia i la política migratòria en el cas de Budapest, amb la sentència contra l’anomenada llei stop Soros, que criminalitza l’ajuda als migrants.
A partir d’una qüestió prejudicial tramesa per magistrats polonesos afectats per la reforma, els jutges europeus estaven cridats a pronunciar-se sobre la llei que concedeix al ministre de Justícia de Polònia el poder de nomenar jutges als tribunals penals superiors i destituir-los sense gairebé justificar els motius. Aquesta facultat, conclouen, no és compatible “amb l’exigència d’independència” i pot “comprometre la imparcialitat dels jutges”.
La sentència és un cop més a l’arquitectura institucional ideada pel Govern polonès per renovar el sistema judicial i, en la seva definició, purgar-lo d’“elements comunistes” o posar jutges afins, segons els seus detractors. El Govern de Mateusz Morawiecki, tot i això, s’ha negat a aplicar altres sentències prèvies sobre el tema i s’ha guanyat la imposició d’una multa d’un milió d’euros diaris per no complir un veredicte. El conflicte s’ha vist agreujat per la sentència emesa pel Constitucional que nega la primacia del dret europeu sobre el nacional.
El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va tenir unes quantes topades amb les institucions comunitàries a l’inici de mandat el 2010. Des de l’allau de refugiats del 2015 la seva oposició a l’ordre liberal en què es basa la UE s’ha centrat en la política migratòria.
En ple debat sobre les quotes de refugiats, Budapest va aprovar la llei stop Soros, que tipifica com a delicte l’ajuda als immigrants en situació irregular o demandants d’asil i permet rebutjar una sol·licitud de protecció als qui arriben en territori hongarès a través de tercers països en els quals ja no se’ls persegueix.
La llei pretenia asfixiar les oenagés que reben fons d’organismes internacionals com la fundació Open Society, creada per George Soros. “Volem utilitzar la llei per impedir que Hongria es converteixi en un país d’immigrants”, va dir al seu dia el ministre de l’Interior, Sandor Pinter. La justícia europea va declarar ahir que aquesta llei és incompatible amb el dret comunitari i va condemnar Hongria per incomplir les seves obligacions d’acollida a refugiats. De nou, cal veure si
La sentència més temuda pels dos països és una altra, la que els podria privar de fons europeus
Budapest acata la sentència. La seva negativa a complir-ne una altra pel seu tracte als refugiats a la frontera de Sèrbia va portar la setmana passada la Comissió a elevar el cas davant els tribunals europeus i demanar multes.
Amb tot, la sentència europea que més temen Hongria però sobretot Polònia és una altra, la que determinarà si la normativa que permet a Brussel·les condicionar els fons europeus al respecte a l’Estat de dret. Si els jutges europeus la declaren compatible amb el dret comunitari, tots dos països podrien veure suspès el desemborsament de milers de milions en ajuts comunitaris. ●