La Vanguardia (Català-1ª edició)
La dreta xilena es prepara per rebutjar l’‘impeachment’ a Piñera
L’oposició no reuneix els dos terços del Senat per destituir el president
Cinc dies abans de les eleccions presidencials xilenes, el president Sebastián Piñera va afrontar ahir un impeachment condemnat al fracàs. La previsió era que la votació tingués lloc aquesta matinada passada (hora espanyola), ja que ahir a la nit la sessió prosseguia al Parlament.
El ple del Senat va dur a terme el judici polític de destitució del mandatari conservador i havia de ratificar o rebutjar la decisió adoptada la setmana passada per la Cambra de Diputats.
Estava previst que el president amb més rebuig de la democràcia (80%) no fos apartat del càrrec perquè els diferents grups opositors no sumen els dos terços necessaris (29 senadors) per a la destitució.
Encara que Piñera ja és un ànec coix gairebé des del principi del seu mandat el 2018 i molts dels seus han discrepat de les seves propostes durant aquests anys convulsos de protestes i pandèmia, no es preveu que la coalició governant de dretes Xile Anem abandoni el seu vigent líder a pocs mesos de sortir del poder el març vinent.
La setmana passada, la Cambra Baixa va aprovar la destitució del mandatari per majoria simple i amb els vots justos de l’oposició. L’única conseqüència legal per a Piñera ha estat la prohibició de sortir del país.
Aques és el segon impeachment que afronta el líder dretà, després del que es va presentar el 2019, quan va ser acusat de violar els drets humans arran de la repressió policial de la revolta ciutadana desfermada l’octubre d’aquell any. Aleshores, la destitució no va prosperar perquè va ser rebutjada per la Cambra de Diputats.
Ara l’acusació té a veure amb la corrupció, després que a començaments d’octubre la investigació periodística dels papers de Pandora revelés la venda irregular de
La votació té lloc cinc dies abans de les presidencials, amb un candidat ultradretà com a favorit
la mina Dominga –un jaciment de coure i ferro sense explotar– per part d’una empresa a nom dels fills de Piñera. L’operació es va fer poc després de l’inici del seu primer mandat (2010-2014) a les illes Verges i la mina va passar a mans d’una empresari amic de la família presidencial. Malgrat que la Fiscalia ha obert una nova investigació, el mandatari i empresari multimilionari al·lega que abans d’arribar a La Moneda va traspassar el control de totes les seves inversions a un fideïcomís per evitar conflictes d’interessos.
Amb tot, una de les clàusules del contracte de compravenda establia que l’últim dels tres pagaments només es duria a terme si no s’establia sobre Dominga –ubicada davant l’oceà Pacífic, al nord de Santiago– cap pla de protecció ambiental. El 2017, durant el segon govern de la socialista Michelle Bachelet, l’explotació del jaciment va ser rebutjada. Tot i això, l’agost passat, en plena gestió de Piñera, un comitè ambiental va donar llum verda al projecte.
Malgrat no prosperar, l’impeachment contra Piñera està carregat de molt simbolisme en aquest llarg final d’era que viu Xile des de la revolta ciutadana del 2019, que ha portat a dinamitar el model socioeconòmic ultraliberal llegat per la dictadura de Pinochet.
La redacció d’una nova Constitució està en marxa enmig d’una campanya electoral que està a punt de plantejar als xilens una decisió entre dos extrems: les enquestes indiquen que en la primera volta de diumenge s’imposarà l’ultradretà José Antonio Kast, seguit de l’ultraesquerrà Gabriel Boric. Tots dos passarien a segona volta, mentre que el candidat de Piñera i de la dreta governant, Sebastián Sichel, ocuparia el quart lloc i la democristiana Yasna Provoste seria tercera. ●