Romania no fa olor, fa pudor

Vespasià, l’emperador romà, és l’autor de la frase “non olet” (no fa olor). La va dir al seu fill, quan aquest li va retreure que l’imperi guanyés diners amb els urinaris públics, dels quals treia urea per fabricar tints. I si a la Roma imperial imperava el “no fa olor”, a la Romania actual –vint segles més tard – impera el “no fa pudor”. Perquè en la política del país ha imperat des del retorn a la democràcia –a finals del segle XX– la més descarnada i desvergonyida corrupció. Tot Europa Oriental pateix la xacra de la corrupció, però potser en cap nació el problema no s’hagi establert al Parlament amb més afany que a Romania. La política va ser opaca durant la llarga era en què va governar la nomenklatura excomunista que es va posar l’etiqueta democràtica de “socialdemòcrates” (PSD) per continuar manant.

Manant i cobrant. O, més ben dit, manant per continuar cobrant. Ho van fer tant i tan ostentosament que l’últim capitost del PSD, Liviu Dragnea, va acabar condemnat a penes de presó per prevaricació i corrupció. Tal va arribar a ser el descrèdit de Dragnea i el seu partit, que el president de Romania –el transsilvà Klaus Johannis, antic alcalde de Sibiu– va guanyar les presidencials del 2019 fent de la denúncia del PSD el seu cavall de batalla. I això li va anar tan bé que un any després el seu partit, el Liberal Nacional (PLN), va guanyar. Per formar govern, el PLN necessitava aliats, ja que el PSD continuava sent la facció més gran del Parlament. I els liberals de Johannis van aconseguir la majoria amb ajuda de la minoria magiar i la Unió per Salvar Romania (USR). Aquest darrer partit va obtenir la cartera de Justícia i el seu titular, Stelian Ion, es va erigir en defensor de la moralitat política i va exigir una transparència total de les contractes governamentals.

Tanta puresa dolia. Amenaçava el passat i el futur. Posava en perill la carrera de molts membres del PNL (i altres partits) per la seva conducta en anteriors legislatures i amenaçava de deixar fora de la rapinya governamental els 29.200 milions d’euros que està a punt de rebre Romania de la UE. Si els comptes es tornaven transparents, moltes butxaques polítiques es quedarien buides.

Davant la disjuntiva de defensar l’honradesa o perdre el poder (i, possiblement, part dels 29.200 milions), Johannis i el PLN van decidir fer fora Ion. Però això creava un problema. La USR es va retirar de la coalició i sense la Unió no hi havia majoria parlamentària. I sense majoria, el repartiment dels milers de milions comunitaris podria passar de llarg de magiars i liberals. Així que Johannis va fer de modern Vespasià i va començar a temptejar l’injuriat PSD per formar un govern en

La corrupció al Parlament es va instal·lar com en cap altre país de la regió

minoria, tolerat pels diputats de Dragnea. Fins a l’hora d’escriure aquesta crònica l’operació “tolerància i milions” va per bon camí, i perquè el repartiment sigui eficient i poc transparent Johannis vol al capdavant del gabinet minoritari un militar–Nicolae Ciuca, excap d’Estat Major– amb fama de ser molt lleial al president.