Modes immoderables

EEuropa importa modes ideològiques que han situat la democràcia americana en un cul-de-sac: el trumpisme, a la dreta; i, a l’esquerra, les teories racials i gènere que ja són dogma a les universitats. El trumpisme no cal definir-lo, el coneixem prou i massa: ha estat popularitzat ad nauseam: un moviment reactiu que, per oposició a les mesures liberals (el que aquí anomenem progressistes), acaba afavorint sense manies els valors més salvatges de la tradició americana: la segregació (si cal, violenta) dels afroamericans, l’hegemonisme WASP, el fanatisme religiós i anticientífic (terraplanisme, antivacunes), la instrumentalització de jutges i policies i un retorn als ideals autàrquics fundacionals fomentat per un odi al cosmopolitisme progre.

Menys acostumats estem a avaluar els nous identitarismes de l’esquerra universitària americana, que està carregant de pes les ales del partit demòcrata (com acaba de demostrar l’elecció del candidat republicà a Virgínia, un any després que Biden hi guanyés per 10 punts). Aquests identitarismes han colonitzat les nostres universitats i, cavalcant sobre la cultura de la cancel·lació, estan imposant una imprecisa però evident espiral de silenci en el debat públic.

Components d’aquest identitarisme són l’apologia de la cultura transgènere (que ha provocat un manifest desesperat de psiquiatres i educadors a França). El culte LGTBI descrit, ja no com a dret o com a combat necessari contra l’opressió dels homosexuals, sinó com a estadi superior de la condició humana (Luis Alegre. Elogio de la homosexualidad. Ed. Arpa). I la ideologia de gènere, que es proposa esborrar les fronteres sexuals (en una operació de reeducació antropològica comparable, en radicalitat, a les més agosarades de la història).

La “qüestió racial” forma part a Europa d’un nou identitarisme que va molt més enllà de la necessària i justa protecció dels nous ciutadans procedents de la immigració. Em refereixo al respecte reverencial a les tradicions islàmiques; a la consideració del colonialisme europeu com una falta irreparable, que implica la cancel·lació de la cultural occidental; i a la desaparició de la ciutadania, substituïda per un puzle d’identitats col·lectives. Aquí cal afegirhi, en el nostre cas, l’acceptació acrítica de les tesis del nacionalisme català i basc. Per aquesta esquerra, els individus desapareixen, reagrupats segons llengua, religió, pell i opció sexual.

Segons Ross Douthat, de The New York Times, el fet que la critical race theory (una visió del racisme que ve a donar la raó a Malcom X) s’ensenyi a les escoles ha estat determinant en la derrota del candidat demòcrata. Què passarà aquí? La necessitat que PSOE i PP

Europa importa ideologies que han situat els EUA en un atzucac

tenen dels seus extrems portarà l’electorat moderat al límit. Fins que algú trobi la manera de posicionar-se en una centralitat que, sense abandonar cap dels valors de progrés, no vulgui vincular l’elector a experiments de retorn salvatge al passat o de enginyeria antropològica.