La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sánchez qualifica d’“enganyifa” la despolitizació de la justícia del PP
El president torna a demanar a Casado la renovació del Poder Judicial
Pedro Sánchez continua defensant l’acord per a la renovació de les institucions assolit entre PSOE, Unides Podem i PP, que ha afectat el Tribunal Constitucional, el Defensor del Poble i el Tribunal de Comptes, encara que hi hagi candidats que no li agradin. També exigint al PP que rellevar el Poder Judicial. Però treu una conclusió d’aquesta polèmica, vistos els candidats proposats pel PP, que “això de la despolitització de la justícia del PP era una enganyifa”.
El president del Govern va respondre així a una pregunta del senador de Ciutadans Miguel Sánchez López, durant la sessió de control a la Cambra Alta, que va retreure a Sánchez que enmig d’una pandèmia només hagi estat capaç d’acordar “trossejar i repartir-se els òrgans constitucionals”.
Tot i que el senador va expressar la sospita que l’acord per al Constitucional va ser “un acord en diferit” del pacte per “repartir-se el Consell General del Poder Judicial (CGPJ)”, Sánchez ho va negar, però va aprofitar per instar el president del PP, Pablo Casado, a “complir la Constitució i renovar el Poder Judicial”.
El president del Govern va negar que sigui l’únic acord al qual ha estat capaç d’arribar, i per això va enumerar els pactes que l’Executiu ha signat amb els agents socials, des de l’ingrés mínim vital fins al pacte per a la revalorització de les pensions, o els ERTO. Per això, va considerar que queda demostrat que “qui bloqueja l’acord és el PP”, perquè així que Casado va voler renovar el Tribunal Constitucional, el Govern va dir que sí i en qüestió d’hores va quedar tancat el pacte.
Concretant, el president del Govern central es va referir a la polèmica suscitada amb els vocals del Constitucional. Va afirmar que “és evident que hi ha candidats que no m’agraden”,
El president reconeix que els candidats proposats pels populars no li agraden
com ja va dir quan Odón Elorza va afirmar que hauria de votar amb el nas tapat, però va subratllar que la polèmica s’ha suscitat només entorn dels dos candidats del PP, sobretot d’Enrique Arnaldo, no respecte als altres dos, el proposat per Unides Podem i el que va plantejar el PSOE. “Però l’obligació del Govern era renovar les institucions i complir amb la Constitució”.
Per això li va dir al senador de Ciutadans que “si té una cosa per retreure a algú, no ho faci a aquest costat, sinó a la seva dreta, amb els seus socis de govern en diverses comunitats autònomes”, perquè també s’ha vist que el PP “no té un problema amb mi, o amb el PSOE, sinó un problema amb la democràcia”.
Un argument que també va fer servir el PP en la seva resposta al portaveu del grup popular al Senat, Javier Maroto, a qui va retreure que no acceptin res del que fa el Govern i va recriminarli que Casado hagi tornat a dir-li okupa, com va fer diumenge al congrés del PP de Castella-la Manxa.
També li va retreure que “ens considerin un govern il·legítim”, com ja va fer amb José Luís Rodríguez Zapatero i abans amb Felipe González. Un fet que el porta a concloure que “vostès tenen un problema amb la democràcia, no reconeixen el resultat electoral a les urnes”. ●
La via oberta, ja fa vint mesos, amb la primera reunió de la taula de diàleg entre el Govern d’Espanya i el Govern de la Generalitat ha anat generant expectatives al mateix ritme a què ha anat sumant suports de diversa índole. L’últim va reunir ahir al centre cultural Blanquerna de la capital una nombrosa representació de l’àmbit acadèmic, polític i institucional en què va destacar la presència de la delegada del Govern a Madrid, Ester Capella; del portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, i del diputat d’EH Bildu, Jon Iñarritu, entre d’altres.
Davant un auditori que va penjar el cartell d’aforament complet fins a reconvertir les escales d’accés a la sala en tribunes improvisades, l’acte va servir com a presentació del llibre CatalunyaEspanya: Del conflicte al diàleg polític? (Catarata), impulsat pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) de la Generalitat i en què es recopilen les “reflexions, els diagnòstics i les propostes” de més de seixanta autors entorn d’aquest “conflicte, que s’ha accelerat els darrers anys”. Un compendi d’obres que ha servit de germen per a la pròxima celebració, entre el gener i el juny, d’un cicle de taules rodones centrades en “el diàleg i la negociació política”.
Com a aperitiu del cicle, l’acte de presentació va seguir amb un diàleg entre l’exvicepresident del Govern central de coalició, Pablo Iglesias, i l’exsecretari d’Estat de Cultura José María Lassalle sobre com s’ha d’orientar el diàleg i la negociació política.
Des d’acostaments diferents, però no gaire allunyats, tots dos van coincidir a assenyalar la “necessitat de la neutralització dels conflictes”. Amb una òptica més liberal, l’exdiputat popular no va dubtar a rescatar el concepte de la democràcia com a “estructura institucional amb dinàmiques que busquen articular consensos per desenvolupar la legalitat institucional”, i tot seguit va culpar de l’enquistament català la “irresponsabilitat, molt compartida pel conjunt dels partits polítics, perquè està contribuint els últims temps al fracàs de la resolució institucional per la creixent polarització de la vida política espanyola”.
“És cert que hem arribat a un empat catastròfic, però no em puc creure que la democràcia espanyola no sigui capaç d’establir un marc de gestió de la diversitat sempre que s’aposti de debò pel diàleg i no per utilitzar-lo com a arma llancívola”, va subratllar Lassalle.
En el seu torn de rèplica, i valent-se de la “llibertat” de què gaudeix després d’abandonar la política en actiu, Iglesias es va mostrar menys optimista a l’hora d’exposar els seus dubtes sobre l’èxit de la taula de diàleg per com està configurat el poder. “Veig que vivim temps que recorden la República de Weimar, i en aquest context els que menyspreen la democràcia solen guanyar la majoria de les vegades. De totes maneres, hi ha una oportunitat històrica, no pel context europeu, que és aterridor, sinó per com ha canviat a Espanya la correlació de forces que ens va deixar la transició”.
“I només hi ha dues opcions”, va recalcar: “O que governin PP i Vox amb el procés involutiu que comportaria o que el PSOE es vegi obligat a governar amb forces polítiques amb què no hauria volgut governar mai però que l’obligarien a redefinir la política econòmica i la qüestió territorial que s’ha mantingut inamovible des de la dècada dels vuitanta. Perquè d’això va la taula de diàleg. O es parla d’aquesta redefinició o no es parla de res, perquè ja no es tracta de conversar sobre noves transferències”, va concloure Iglesias. ●
Iglesias i Lassalle obren un cicle de debats a Madrid sobre el conflicte català