El grumet al timó

La CUP ha aconseguit els últims anys un protagonisme molt més gran del que li correspondria pels vots que ha obtingut a les urnes. El 2016, van llençar Artur Mas a la paperera de la història malgrat haver guanyat les eleccions autonòmiques, un any després Puigdemont va aconseguir el suport dels cupaires a canvi d’acceptar el referèndum unilateral i ahir van anunciar que presentaran una esmena a la totalitat als pressupostos, quan són els comptes de la recuperació. El fet de posar el grumet al timó del vaixell, de moment, només ens ha portat desastres, però aquí tenim la marineria cupaire portant la política catalana per mars procel·losos. “Enfrontar-se, sempre enfrontar-se, és la manera de resoldre els problemes”, va escriure Joseph Conrad, el millor escriptor d’aventures marineres. I certa

La CUP ha aconseguit aquests anys més protagonisme que el pes dels seus vots

ment, la CUP ha fet de la confrontació un manual d’instruccions (i de destruccions).

L’estratègia dels cupaires passa ara per apujar la factura. Presenten l’esmena a la totalitat, però estan disposats a continuar negociant. És la cançó de l’enfadós per a desesperació, sobretot, d’ERC, amb qui va arribar al seu dia a un pacte de govern, revisable als dos anys. La política catalana no és fàcil d’explicar. O potser havia d’haver escrit que, sovint, és inexplicable. L’única bona noticia és que el PSC i els comuns estan disposats a aprovar els pressupostos del Govern per sentit de la responsabilitat. Així que hi haurà pressupostos, independentment de les batzegades a babord i a estribord que vulgui donar la CUP a l’embarcació catalana.

La sensació és que els dos socis de govern de la Generalitat estan saturats de tanta remenada enmig de l’oceà i de tanta cançó pirata en l’ambient. És possible que Pere Aragonès s’estigui armant de raons per tornar el grumet al seu lloc al pal major, on es veu l’horitzó però no es pot corregir el rumb. Segurament és això el que necessita la política catalana: més transversalitat i menys soroll. Els cupaires fan bona la frase de Conrad: “Que pensin el que vulguin, però no em volia ofegar, només tenia la intenció de nedar fins a enfonsar-me, que no és el mateix”. Alguns no hi sabem veure la diferència. ●