Biden i Xi rebaixen la temperatura

El pacte subscrit fa uns dies a Glasgow entre els Estats Units i la Xina per treballar junts contra la crisi climàtica va fer aflorar esperances sobre un nou to en les relacions entre les dues superpotències. La trobada virtual que van mantenir ahir els presidents Joe Biden i Xi Jinping sembla confirmar, amb tots els matisos i cauteles, la voluntat de totes dues parts d’entrar en una via que rebaixi la tensió que ha presidit les seves relacions els últims anys, per bé que el catàleg de contenciosos és abismal.

Era la seva primera cita, encara que fos per videoconferència, des que Biden va arribar a la Casa Blanca, però els dos polítics ja es coneixien. De fet, s’havien vist una desena de vegades quan ocupaven càrrecs inferiors en els governs i havien parlat per telèfon al febrer i al setembre. Però la bona relació personal entre tots dos dirigents no amaga les enormes diferències que separen tots dos països, pràcticament impossibles de salvar.

La llista de discrepàncies és molt llarga: la guerra comercial i econòmica, les diferències sobre els drets humans, el rearmament nuclear, la ciberseguretat, la tensió creixent per la qüestió de Taiwan, la repressió a Hong Kong i Xinjiang, la lluita contra la crisi climàtica, la pandèmia...

Hi va haver coincidència en la necessitat d’un diàleg “respectuós i directe” i d’abordar tant els temes amb punts en comú com aquells amb discrepàncies totals. Potser avui el més important és Taiwan, i aquí Xi va ser taxatiu: l’illa és una part inalienable de la Xina i aspira a una “reunificació pacífica”, però prendrà “mesures contundents” si les autoritats taiwaneses “traspassen les línies vermelles”. Biden va replicar reiterant el compromís dels EUA amb una sola Xina i la unió entre aquesta i Taiwan, però es va oposar a canvis unilaterals de l’statu quo. Fa un mes, va dir que defensaria Taiwan en cas d’una invasió, però després va recular d’aquestes manifestacions afirmant que la posició de Washington no havia canviat. El soroll de sabres continua sent alt a l’estret de Taiwan.

Les discrepàncies en matèria comercial també van ser manifestes i les línies de separació continuen inamovibles. A les crítiques de Biden per “les pràctiques econòmiques i comercials de la Xina”, Xi hi va replicar que els Estats Units “estan abusant del concepte de seguretat nacional per oprimir les empreses xineses”. I a les denúncies de Biden sobre la repressió als uigurs i els abusos als drets humans a Hong Kong, el líder xinès va contestar acusant els EUA de ficar-se en els afers interns de la Xina.

La relació entre els dos gegants és crucial per al món i no passa precisament pel millor moment. De fet, està en el punt més baix en dècades. Xi Jinping en culpabilitza els quatre anys de la presidència de Donald Trump, amb unes dures polítiques cap a la Xina que van contribuir a augmentar aquesta confrontació. Amb la nova Administració demòcrata les coses no van començar més bé, ja que es va produir un xoc frontal i obert a la cimera que els responsables de la diplomàcia dels dos països van mantenir al març a Alaska. La trobada d’ahir indica un canvi positiu en les formes i el to, probablement marcat per la necessitat d’intentar capgirar una relació cada vegada més tòxica i disfuncional. L’objectiu era evitar més deteriorament dels seus vincles, una contenció de danys.

No es podia ni s’havia d’esperar res concret d’aquesta trobada, però, almenys en aparença, va servir per suavitzar les desavinences i rebaixar la temperatura. L’entrevista, de gairebé quatre hores de durada, permet intuir que potser s’ha produït un canvi de to, encara que tots els contenciosos continuïn oberts. La cita ha servit per emfatitzar la relació personal entre Biden i Xi i per intentar alleujar les tensions, que no és poca cosa. ●

Els dos presidents mantenen les seves posicions, però alleugen la tensió bilateral