Lagrossaen criptomonedes

T’ofereixen loteria al bar, a la farmàcia, al súper. A la fleca, l’estanc, la cantonada. El perruquer, el teu nebot, la noia del llegum. Se suposa que fins i tot a l’església i al

Després arriba l’anunci televisiu en qüestió, aquell que torna cada any torronaire i t’ensenya un poble solidari on el veí fa lliscar un paperet màgic a la butxaca del teu abric de quadres. Deia Cervantes que “al buen hacer” no li falta mai premi, però l’home errava i l’entranyable espot mostra una filantropia democratitzada a nivells que ni els contes d’Andersen.

Els orígens del joc de la loteria que ens enlluerna es remunten a l’època medieval, quan els mestres en l’art triler, italians, l’anomenaven lotto i calia encertar cinc números entre 90. L’espanyola,

Loteria seria sortir de l’hospital, pagar la factura del gas, que obri la botiga

la loteria nacional, va arribar al món el març del 1812. Primer sorteig apoteòsic! Els bitllets no es dividien en dècims, sinó en quarts i, compte!, a deu rals cada quart.

La loteria és el concepte més relatiu de l’univers i toca a cadascú segons li va. Loteria de debò seria sortir de l’hospital, pagar la factura del gas, navegar, que no tanquessin la botiga quan hi arribes, que fos fàcil canviar de companyia per telèfon, que no calgués fer paperassa per tot. Que el nen no plorés just quan t’adorms. O que no s’espatllés l’escalfador. Que Espanya i Catalunya es reconciliessin, que la natura no se sentís ferida de mort i es protegissin les reserves de la biosfera.

Que tots els joves del planeta tinguessin una feina vocacional i ben remunerada. I els vells mereixessin una pensió justa i bancs de fusta de roure a cada carrer.

Que comprant un bitllet a Doña Manolita s’acabessin les morts de dones a mans d’energúmens i una participació a El Gato Negro et tornés l’amor que va caducar.

Loteria seria que sabessis minar criptomonedes amb efectes retroactius. ●