Cinc anys després

Fa uns cinc anys, un viatge d’aquest cronista a Barcelona va motivar un article publicat en aquest diari amb el títol d’“Informe al president del Govern espanyol”. Més que un informe, era una crònica que havia començat a l’estació d’Atocha de Madrid quan un passatger, identificat com a directiu de Foment del Treball, em va expressar la seva alarma –em va semblar alarma– pel creixement de l’independentisme entre els empresaris de Catalunya. Seguia amb l’impacte visual de les estelades als balcons i acabava en el resum de converses amb periodistes i dirigents polítics. Trigaré a oblidar aquell informe perquè responia a la fundada impressió que una cosa molt greu per a la unitat d’Espanya s’estava covant a Catalunya. Els fets posteriors no van fer cap altra cosa que confirmar-la.

A partir de llavors he tornat moltes vegades a Barcelona, però sempre en viatges d’anada i tornada el mateix dia. Fins a aquest cap de set

A Barcelona les estelades han envellit i l’ambient és força crític amb el Govern

mana, que em vaig proposar una mínima immersió, per descomptat superficial, en la realitat catalana. Se’n podria dir un tast de Catalunya. I el que hi he vist i sentit té poc a veure amb l’impacte de que vaig veure llavors. Hi ha gent que em diu que es parla més castellà, i a mi també m’ho sembla i em fa recordar alguna crònica preocupada per l’ús de l’idioma català en la conversa privada. Les estelades han envellit i són menys. Hi ha taxistes que volen parlar més d’Ayuso que de Colau. L’ambient és força crític amb el Govern i vaig sentir diverses vegades la frase “si no hi ha seguretat de futur, difícilment hi pot haver qui inverteixi”.

Ja sé que Barcelona no és tot Catalunya, com es demostra en les eleccions. Ja sé que les meves percepcions no tenen valor científic, ni tan sols informatiu. Però crec que sí que poden tenir el valor del que percep un viatger a la recerca de sensacions. Per això, aquesta crònica d’avui potser s’hauria de titular com “Informe al president de la Generalitat”. Si no ho faig, és perquè Pere Aragonès coneix la realitat catalana millor que ningú. I, a més, se’m va avançar la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, en una entrevista a la televisió: “Una part de l’independentisme ha desconnectat”. Les paraules de la senyora Paluzie sí que tenen valor. I, des del punt de vista polític, un valor important. ●