La lletja no té qui li escrigui

De la lletja la sort, la bonica la vol”, solia dir la meva àvia, en temps en què la saviesa popular feia la funció d’autoajuda a falta de bestsellers sobre la matèria. Encara trigarien molt a arribar Instagram i les Kardashian, però les nenes de llavors, com les d’ara i les de tots els temps, ja ens havíem adonat que si no eres guapa ho tindries tot més difícil. Fins i tot que algú t’escrigués un llibre.

Ha fet falta un article en una revista perquè realment m’adonés del que és una obvietat: des del principi de l’escriptura les lletges, fins i tot les que són una de tantes, com deia la meva àvia mirant-me amb afecte però amb aquella practicitat que diu deixem-nos de ximpleries i espavila que tant s’estilava (i tanta falta faria recuperar), dic, que les dones que no destacaven per bellesa poques vegades han estat protagonistes de les obres immortals de la literatura, i quan ho han estat a) finalment s’han trans

Ningú no hauria iniciat una guerra per una noia ‘normaleta’, ni la cantarien els poetes

format en cigne com un aneguet lleig, b) els seus rols sempre han estat més masculinitzants, és a dir, més actius, la qual cosa, des de la nostra perspectiva actual, les honora. Per descomptat amb excepcions, però des de l’Helena d’Homer que ningú no ha iniciat una guerra per una noia normaleta i després s’ha posat a escriure sobre això, Madame Bovary no s’hauria convertit en novelassa si no hagués fet embogir d’erotisme Flaubert i les heroïnes de Jane Austen no haurien desfilat per les seves pàgines buscant marit si l’autora no hagués tingut la certesa que el seu físic permetria casar-les bé.

Una obvietat, sí, però que s’ha mantingut en el temps. El paper en qüestió, firmat per Lucinda Rosenfeld, destacava el cas d’una novel·la relativament recent, com és La insuportable lleugeresa de l’ésser, de Milan Kundera, elevada als altars trendy al seu moment i que a aquesta servidora, malgrat tot, no li va fer mai el pes. Doncs bé, l’única jove que apareix a l’obra que es limita a ser definida com a corrent ni tan sols rep un nom.

La Nobel Toni Morrison deia que la bellesa física, juntament amb l’amor romàntic, eren “les idees més destructives en la història del pensament humà”. I després diem que molta gent s’opera per sortir bé al Zoom. ●