La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’aprenentatge dels alumnes ja no es jutjarà només per la nota de l’examen
El decret aprovat ahir impulsa l’acompanyament i la personalització escolar
El reial decret d’avaluació aprovat ahir pel Govern espanyol vol impulsar una nova cultura avaluativa a les aules del país en què els exàmens no són l’única evidència per qualificar els progressos d’un alumne i se’n promou “una evolució contínua i positiva”, especialment en l’educació obligatòria, en què s’han d’utilitzar “diversos instruments d’avaluació”.
Què és una avaluació positiva? Una de les autoritats en temes d’avaluació, la catedràtica emèrita de la UAB Neus Sanmartí, explica de què es tracta. Avaluar significa implicar els nens i els adolescents en el seu propi procés d’aprenentatge compartint els objectius que s’espera que assoleixin en cada tasca i els criteris d’avaluació, que poden ser diversos (autoavaluació, avaluació de companys, del docent...). I implica renovar el feedback del professor. Passar d’escriure en vermell anotacions genèriques al marge a recomanacions específiques sobre com es pot millorar. L’error reconegut per aprendre.
Des d’aquesta òptica, l’avaluació és una oportunitat educativa que serveix per a tots els agents que intervenen en l’aprenentatge, segons la catedràtica. Per al professorat, per detectar els problemes de l’alumne, entendre’ls i prendre decisions a temps per ajudar-lo a millorar. Per a l’alumne, que sap en cada moment què se li demana i com se l’avaluarà, per entendre els seus errors i superar-los, i també per reconèixer els seus èxits.
Tot això no ho dona un examen al final del trimestre, més “qualificador” que “formador”, i fet quan ja s’ha acabat el temps dedicat a aquest objectiu, de manera que ja només s’ha d’“esforçar” i “recuperar” la matèria. “I això inclou els estudiants de 10, que ja no tindran en compte els suggeriments”, afegeix Juan Fernández, professor de biologia d’una escola de Madrid i autor del blog Investigaciondocente.com.
“Sabem, per les investigacions internacionals, que quatre de cada deu estudiants aprenen sense dificultat, sigui quina sigui la manera com s’ensenya a l’aula”, explica la catedràtica. La resta tenen dificultats objectives amb el sistema tradicional: explicació d’un professor, tasques, exàmens i notes finals. “D’aquest 60%, molts troben estratègies per aprovar, però realment no aprenen, i una part important suspenen”, afirma Sanmartí. Aquesta és la base de les repeticions a Espanya, una experiència per la qual han passat en algun moment el 30% dels estudiants espanyols, malgrat que les notes de PISA indiquin que, tot i que estiguin en cursos inferiors, saben tant com els seus companys europeus de la seva edat.
Part de la societat creu que la limitació a les repeticions, el pas
Es tracta d’un canvi de cultura en què es vol avaluar “per formar” i no pas “per qualificar”