La Vanguardia (Català-1ª edició)
La mobilitat es converteix en el repte global més gran de les ciutats
El transport públic i de mercaderies pren el protagonisme del saló Smart City Expo
La congestió que irrita cada matí milers de conductors als accessos de Barcelona és una situació que es repeteix a la majoria de grans ciutats occidentals, en una mesura o una altra. Passa el mateix amb la proliferació de patinets per les voreres, que tampoc no és una qüestió exclusiva de la capital catalana, ni molt menys.
Tot i així, potser per les passions que aixeca aquest debat a la ciutat, l’Smart City Expo World Congress s’ha convertit en l’àgora perfecta per debatre al voltant de l’ampli concepte de la mobilitat en un àmbit de ciutats més global. L’esmentada qüestió ha passat a ser l’eix central d’un saló que ha recuperat la presencialitat des d’ahir i fins demà amb un èxit de convocatòria que fins i tot supera les previsions.
El diagnòstic és compartit per alcaldes de mig món però no existeix una recepta màgica com a solució. Tot i així, un ingredient bàsic evident és la necessitat d’apostar per un transport públic competitiu i atractiu, tal com es va repetir una vegada i una altra a les nombroses taules rodones de l’edició pilot del Tomorrow Mobility World Congress, el germà petit del saló Smart City, que s’ha estrenat aquest any per donar cabuda a un sector amb cada vegada més empreses implicades. El laboratori europeu EIT Urban Mobility, amb seu a Barcelona, s’ha implicat de ple en l’organització amb la Fira de Barcelona. En alguns moments fa la sensació que totes les companyies i projectes presents al saló aquest any tinguin alguna cosa a veure amb el transport urbà de manera més o menys directa.
“D’aquí deu anys, el Tomorrow Mobility serà més gran que l’Smart City Expo”, reconeix el mateix director del saló, Ugo Valenti. No és forassenyat; vist això, potser fins i tot passi d’aquí cinc anys o menys en lloc de deu. Si en lloc de mirar cap endavant es fa la vista enrere, amb prou feines queda rastre de tots aquells sensors que monopolitzaven la discreta primera edició fa una dècada d’un saló que s’ha fet gran amb el pas del temps i s’ha convertit en l’autèntic referent del sector a escala europea. A diferència d’aquells primers anys, la tecnologia ha avançat i els expositors mostren ara solucions concretes en lloc d’aparells indesxifrables, aplicacions que fan la vida més fàcil de la ciutadania d’una manera directa sense necessitat de semblar una pel·lícula de ciència-ficció. És el cas de Shotl, una companyia catalana que gestiona serveis de bus a demanda com el que funciona
El bus a demanda es demostra com una solució pràctica i fàcil de fer servir en indrets amb pocs usuaris
Els microbusos sense conductor aspiren a ser habituals en entorns delimitats i sense altres vehicles
al barri barceloní de Torre Baró, a Sant Cugat i a Vallirana. “Hem posat fi al cercle viciós negatiu de la poca freqüència i menys usuaris, que han crescut en tots els casos oferint un servei que s’adapta a les seves necessitats”, resumeix Jonàs Ramírez, de l’empresa integrada en un programa d’acceleració del hub d’investigació barceloní Carnet.
Si de tot el que s’exhibeix aquests dies al recinte Gran Via de l’Hospitalet cal inferir alguna tendència de futur, aquesta és la mobilitat autònoma. Els vehicles sense conductor ja són gairebé més present que futur, per bé que aplicats en contextos encara molt limitats. “El lloc perfecte és un entorn sense cotxes i amb gent gran, com ara un zoo o un cementiri”, descriu Paula Johanna Adamson, de l’empresa estoniana Auvetech, que ja té uns microbusos llançadora per a vuit passatgers circulant per aquests llocs a Hèlsinki i Tallinn. Circulen, a més, amb un motor de pila d’hidrogen, i donen resposta també a l’altra preocupació latent a les ciutats, que va molt de bracet de la mobilitat: la millora de la qualitat de l’aire.