La Vanguardia (Català-1ª edició)
La doble festa dels Ondas
La gala recupera la normalitat amb el lliurament dels premis del 2021 i el 2020
El Palau Principesc de Mònaco ha informat que Charlene “comença un període de calma i descans necessari per garantir la millor recuperació de la seva salut”. La princesa necessita temps per superar “un estat de profunda fatiga general”.
Els premis Ondas van fer ahir un pas més en la tornada a la normalitat. Després d’un any atípic per la pandèmia, els guardons que celebra Ràdio Barcelona des del 1954 van recuperar la tradicional trobada amb els mitjans al Palauet Albéniz i la posterior gala de lliurament, que va tenir lloc aquest any al teatre Coliseum. A les dues convocatòries hi van anar tant els premiats d’aquest any com els del 2020. Una festa doble per recuperar el temps perdut.
Entre els primers que al migdia van anar al palauet Albéniz hi havia el cantant Pablo López, guardonat com a fenomen musical de l’any ex aequo amb Aitana. El cantant va dir que estava “encara al∙lucinat” amb aquest premi, tot i que també va afirmar que era el guardó “més compartit de la història, perquè hem fet vuit concerts i és una manera de celebrarho amb tota la gent que ha fet possible la gira”.
Aitana, una de les més sol∙licitades per la premsa, va explicar que va “flipar i plorar” quan va rebre la notícia de l’Ondas perquè “no penses mai que et donaran un premi amb només tres anys de carrera”. “Així que me’n vaig assabentar, el meu pare es va afanyar a explicar-me que aquest era un premi molt important”, va revelar.
També es va mostrar emocionat Jordi Évole. El seu documental Eso que tú me das, amb l’última entrevista a Pau Donés, va ser guardonat en aquesta última edició. “Per a nosaltres suposa un reconeixement al mateix Pau”, va dir recordant que ell només havia fet d’acompanyant a l’entrevista. “En Pau ens va deixar una lliçó de
Foto d Guanyadors del 2020 i el 2021, autoritats i empresaris de la comunicació, en el tradicional posat, que va ser més multitudinari que mai
P o t t Javier Godó, comte de Godó, Joseph Oughourlian, president de Prisa, i Carlos Núñez, president executiu de Prisa Media vida fantàstica; a mi m’ha canviat la vida, des d’aquella conversa: la veig d’una altra manera, i no li podré agrair mai el regal que em va fer a mi particularment i a tots nosaltres en general”, va afegir.
Dos periodistes veterans i respectats de la professió també van tenir un reconeixement merescut. Iñaki Gabilondo, que va recordar que el seu primer Ondas va ser el 1969, es va queixar en to de broma de tenir només un minut en el discurs de la gala. “Demanaré que em donin permís per fer dos minuts”. El periodista va dir que entén aquest premi com el del comiat: “Tinc 79 anys; la gent de la meva edat està jubilada fa 15 anys; jo no m’he adonat que estava estant fins que em vaig adonar que era gairebé pornogràfic”.
L’altre veterà, Fernando Ónega, destacava d’aquest premi “que ve de la cadena Ser i jo ja no hi soc, cosa que és un reconeixement que a parer meu l’engrandeix una
mica”. Va expressar la seva relativa preocupació que es tracti d’un premi a la trajectòria. “Quan et donen un premi com aquest tendeixes a pensar que te’l donen ja per jubilar-te, però després et trobes que el 2013 el van donar a Julia Otero i allà continua!”. Va avançar que el seu discurs a la gala retria homenatge “a la generació a què pertanyo, que ha fet de la ràdio un mitjà de comunicació seriós, solvent i amb credibilitat, i que ha prestat grans serveis de convivència en aquest país”.
El periodista Carles Porta es va emportar un dels premis grossos, el de millor programa de ràdio per Crims, de Catalunya Ràdio. “Estic molt content perquè tota la meva vida he somiat amb tenir un Ondas, perquè crec que és un dels màxims guardons que et poden donar en el món de la comunicació. I per un projecte molt coral i en català”, va exclamar.
Bob Pop era una de les cares més felices. La sèrie biogràfica Maricón perdido li dona “moltes satisfaccions”, i va dir que se sent “molt estimat i molt ben entès”. Amb aquest guardó “m’agradaria que s’hagi valorat l’honestedat amb què hem mirat de fer-la i l’emoció que hem volgut transmetre; és molt important que ara s’escoltin les veus que durant molt de temps no es van escoltar”.
Per la seva banda, Roberto Leal, el presentador de Pasapalabra, va dir que està “en un núvol” i preparat “per viure un dia superbonic”. “No vull que se m’escapi res, ho estic gravant fotograma a fotograma amb la memòria”, va revelar.
Després de la trobada amb els mitjans va tenir lloc la tradicional foto de família, en què hi havia l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president de Prisa, Joseph Oughourlian. També hi havia Javier Godó, comte de Godó i president editor de La Vanguardia; Carlos i Ana Godó, així com el director de La Vanguardia, Jordi Juan.
Aquesta vegada la imatge es va traslladar de l’escalinata principal del palauet Albéniz a una de lateral amb més capacitat per al nombre d’assistents. La foto tancava la recepció i plasmava aquest esperat retorn a la normalitat, que afortunadament no va poder evitar ni l’amenaça de pluja en tot el matí. ●
El palauet Albéniz va tornar a aplegar els premiats abans de la gala de lliurament al teatre Coliseum