La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una escola avalua en pensament crític, creativitat o cooperació
Els alumnes de Sadako acaben l’ESO demostrant aquestes competències
d’etapes amb suspensos i la suspensió de les recuperacions a final de curs que recull aquest decret i l’esperit de la Lomloe anul∙la la cultura de l’exigència. La ministra Pilar Alegría va defensar el contrari ahir: “La cultura de l’esforç no corre cap risc”, va assegurar. “Estem promovent un esforç basat en la motivació i no en el càstig” perquè “volem estimular i aconseguir el millor aprenentatge possible”.
“Les qualificacions són eines de poder, i és veritat que la por pot ser efectiva –apunta Jordi Musons, director de l’escola Sadako–, però també hi ha l’opció de l’avaluació en què s’acompanya i s’estimula l’alumne a aprendre, i això em sembla més sa i positiu”.
També hi ha professors que consideren que l’alumne “ha de treballar més” o “no s’esforça prou”. “Com que el suspens és un problema de l’alumne o de les famílies, que no li exigeixen prou, no cal revisar la manera d’ensenyar a l’aula perquè aprengui”, explica la catedràtica.
Tot i això, malgrat que costa implementar-la, l’avaluació formativa va creixent en la majoria dels països de l’OCDE. També a Catalunya, on és vigent des del 2017. Però costa.
El Departament d’Educació va eliminar fins i tot les notes numèriques, que va canviar per quatre nivells d’assoliments, però no acaben d’arrelar, i es continua avaluant amb números i sobre deu. Ni a l’ESO, dividida per matèries de què cada docent és responsable, ni de bon tros en els dos anys de batxillerat, que culminen amb la selectivitat amb una nota amb decimals que determina l’accés a algunes carreres. Això no ha canviat. Encara. Tant el Govern central com la Generalitat estan dissenyant unes proves més competencials, previstes per al juny del 2024.
“La llei crea un marc, però els canvis a l’aula són més efectius de baix a dalt”, apunta el professorat Fernández. “Si vols canviar la cultura, comença per formar”.
“Els professors tendeixen a ensenyar com van ser ensenyats”, explica Sanmartí. “I costa trencar rutines que s’han mantingut estables molt temps”, afegeix Musons.
Tots dos expliquen que els canvis generen inseguretat, i la “inseguretat del docent es combat en equip, canviant tots”. Perquè això passi és imprescindible el lideratge dels equips directius. I alguns, especialment els de centres grans, no volen –més– problemes. ●
Les notes acadèmiques decauen com a única fórmula per garantir l’accés a feines o universitats. Algunes empreses menystenen els currículums i elaboren proves pròpies, basades en la resolució de problemes i casos per seleccionar els candidats.
El màster innovador creat per cinc universitats europees, entre les quals la UB, com a programa pilot de la UE per a la pròxima dècada, tria els futurs alumnes per la capacitat d’anàlisi i la motivació (amb cartes i vídeos), i deixa un 10% del còmput d’avaluació a la nota obtinguda en el grau. I, finalment, un altre reflex que alguna cosa canvia és el nou plantejament de la directiva de l’escola de negocis Esade, que vol seleccionar els alumnes per les competències més que no pas per la nota, per no deixar fora joves creatius, crítics o amb talent per liderar organitzacions.
En realitat, tots persegueixen joves competents que sàpiguen aplicar els coneixements en determinats contextos i que tinguin les destreses que ja se sap que requeriran en el futur i que estan recollides als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que promou la Unesco: la capacitat analítica, el pensament crític, la capacitat de treball en equip, les habilitats comunicatives, la creativitat i la resiliència.
“Malgrat la importància que se li dona, les escoles no estan obligades a avaluar-les de manera específica”, explica Jordi Musons. L’escola que dirigeix s’ha convertit en referent en avaluació en aquestes competències. Els alumnes s’emporten un portafolis extens sobre les seves capacitats juntament amb les notes acadèmiques.
“Des de fa dos anys, els alumnes de quart d’ESO acaben l’escolaritat passant per un procés d’avaluació de les competències socioemocionals, que han anat treballant de maneres molt diferents al llarg d’anys a l’escola”, indica. “I durant els dies finals de curs visibilitzen el que han anat adquirint, conscientment o inconscientment”.
Els últims 15 dies del curs els adolescents preparen una exposició oral d’uns 20 minuts que ha d’integrar diferents aspectes. El primer, la seva capacitat oral en les quatre llengües que es treballen al centre. Han d’argumentar una posició sobre un tema que només saben 15 minuts abans de l’exposició. “I defensar el seu talent, de vegades ocult a ulls dels altres” (artístic, esportiu, intel∙lectual). També han d’expressar en públic el que cada un considera que li ha aportat el grup de companys, com també què s’emporta d’ells. Finalment han d’explicar com han estat agents de canvi d’alguna situació del seu entorn pròxim. El tribunal està format per docents i famílies amb una rúbrica d’avaluació comuna.
A més, en aquesta quinzena de tancament es participa en reptes que mostren la seva capacitat de cooperació, improvisació, empatia, lideratge i pensament crític. “D’aquesta manera, prenen consciència de tot el que han après i a més surten amb una bona autoestima, perquè es descobreixen trets que els enforteix”. ●
“Estem promovent un esforç basat en la motivació i no en el càstig”, assenyala Pilar Alegría
A 4t d’ESO els alumnes preparen una prova oral en què demostren les competències adquirides
desenvolupat a més de 4.000 milions de persones”, va assenyalar Esteban Burrone, cap de política de la Medicines Patent Pool. Va estimar que altres fabricants de medicaments podrien començar a produir la píndola desenvolupada per Pfizer d’aquí uns quants mesos, però va admetre que l’acord no complauria tothom.
“Intentem assolir un equilibri molt delicat entre els interessos de l’empresa, la sostenibilitat que requereixen els productors de genèrics i, el més important de tot, les necessitats de salut pública tà disponible de manera genèrica.
Els 95 països inclosos en l’acord inclouen al voltant d’un 53% de la població mundial i tots els països de renda baixa i mitjana-baixa, així com alguns de renda mitjana-alta de l’Àfrica subsahariana. També hi ha països que han passat de la categoria de renda mitjana-baixa a la de renda mitjana-alta els últims cinc anys.
Pfizer espera fabricar 180.000 tractaments per a final d’aquest any i almenys 50 milions de tractaments per a finals del 2022. ●