“L’escola ha de canviar: hi ha nens que se saben la lliçó i no ho poden demostrar”

El decret regula, per primera vegada, la titulació de l’alumnat amb necessitats educatives especials permetent el seu accés al títol des de les adaptacions curriculars. Per tant, en aquest mateix curs podran titulars adolescents que fins ara haguessin quedat exclosos per no haver completat tots els objectius de coneixement fixats.

Aquest és un primer pas en l’atenció a la diversitat, molt reclamada des de nombroses associacions. Els trastorns d’aprenentatge en són un exemple. La neuropediatra Anna Sans és categòrica: “La consulta més freqüent dels pares és: ‘Estudia moltíssim, però suspèn’”.

Per la neuròloga, de l’institut Som Via de neurodesenvolupament i aprenentatge, no és just que nens que se saben la lliçó suspenguin perquè no poden demostrar-ho a causa de la manera d’avaluar. “Moltes vegades amb un examen per escrit en què s’estavellen”.

Malgrat que un 20% dels alumnes presenten un trastorn del neurodesenvolupament, no hi ha diagnòstics generalitzats ni mesures compensatòries en tots els centres. Segons un recent i extens estudi liderat per Miquel Casas, de l’hospital Vall d’Hebron, tres de cada deu menors de 17 anys no estan diagnosticats. “Els equips d’atenció psicosocial (EAPS) no donen l’abast atenent els casos més greus, i sense diagnòstic a aquests nens no se’ls canvia res”, observa Sans. Amb diagnòstic, els nens dislèctics o amb un trastorn per dèficit d’atenció tenen més temps per respondre i poden acumular més faltes d’ortografia abans de treure’ls punts. Sans creu que són mesures insuficients per a nens amb dificultat per estar concentrats 45 minuts. Proposa avaluacions inclusives com les orals, sense preguntes llargues, de tipus test, permetre l’ús d’ordinadors amb corrector ortogràfic, descansos entre preguntes, fulls reglats per calcular l’espai o processadors de veu.

Els nens pateixen molt i des de molt petits, quan sent dislèctics se’ls demana que llegeixin en veu alta. Al llarg del temps, es frustren davant els resultats dels exàmens i baixa la seva autoestima. Malgrat els anys transcorreguts en el coneixement científic sobre els trastorns de l’aprenentatge, les bones pràctiques no estan esteses a totes les escoles. ●