La Vanguardia (Català-1ª edició)
El passaport covid s’estén gairebé arreu d’Espanya
El País Basc vol permís judicial i d’altres estudien la mesura
Espanya sembla que és a les portes de l’extensió del passaport covid a la major part del territori com a arma per combatre l’increment d’infeccions. Les comunitats que el van implantar, com ara Galícia, estudien ampliar la mesura, i les que no la tenen han començat a estudiar si hi recorren, com Andalusia, València o Navarra, o, directament, han mogut peça.
És el cas del Govern basc, que ahir, sis setmanes després de retirar la pràctica totalitat de les restriccions, va apostar per recuperar-ne algunes per frenar l’expansió del virus. En aquest cas, la principal novetat és que l’Executiu d’Iñigo Urkullu sol∙licitarà autorització judicial per implantar el certificat covid per accedir a llocs tancats on cal treure’s la mascareta, com al lleure nocturn i l’hostaleria.
L’anunci del Govern basc va arribar tot just 24 hores després que el mateix lehendakari fes públics els dubtes sobre la possible aplicació del passi. Urkullu s’havia mostrat partidari que el passaport covid i la vacunació obligatòria de determinats treballadors es decidís de manera “uniforme” a tot Espanya i va considerar “difícil” que Euskadi adoptés aquesta mena de mesures “si no estan emmarcades en una decisió” d’àmbit estatal. Tot i això, el marge per aplicar altres restriccions és escàs, i la via de la consulta prèvia a la justícia permet a l’Executiu basc blindar jurídicament la seva posició i, en cas de negativa, deixar la pilota a la teulada del Suprem o del Govern central.
El País Basc va anunciar que treballarà, a més, en una segona via per frenar els contagis. El Govern basc ha sol∙licitat als ajuntaments de les localitats amb elevada incidència la suspensió de les activitats en què no es pugui garantir la seguretat sanitària o, en el seu defecte, el reforç de les mesures preventives. Tot i això, tothom a Euskadi mira ara al Tribunal Superior de Justícia del País Basc, que durant la pandèmia es va mostrar poc permissiu amb l’Executiu d’Urkullu i les restriccions que ha vingut aprovant.
En aquest context, el passaport covid emergeix com la principal alternativa de les comunitats per controlar la transmissió del virus i evitar una sisena onada, menys virulenta però que també podria cobrar-se un cost humà elevat.
Catalunya i Galícia estan plantejant-se ampliar-lo. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va parlar ahir d’estendre’n l’ús per “evitar endurir les restriccions”. L’Executiu de Núñez Feijóo, per la seva part, està valorant ampliar-lo del lleure nocturn a les visites d’acompanyants als hospitals gallecs.
El passaport covid s’aplica també a les Balears, Cantàbria, Múrcia o Aragó. Ara també Andalusia, la Comunitat Valenciana, Castella i Lleó o Navarra n’estan valorant la implantació. Al costat oposat, Madrid o Castellala Manxa han descartat la iniciativa. I el Ministeri de Sanitat s’ha negat fins ara a implantar-la de manera general. Cal veure si això pot canviar per la pressió de les autonomies i, sobretot, de cara a aconseguir que els 4,6 milions de ciutadans que no es volen vacunar rebin la dosi. ●
El Ministeri de Sanitat s’oposa ara com ara a una implantació general del certificat