L’Àfrica demana pas a les llibreries

Els grans premis literaris del món testifiquen l’auge literari del continent

Ni els més vells del lloc recorden una cosa semblant: ple per a l’Àfrica, aquest any, en els premis literaris més importants del món. Primer, a l’octubre, el Nobel de Literatura va ser per al tanzà Abdulrazak Gurnah. Després, el 3 de novembre, el Goncourt –que distingeix el millor llibre publicat en llengua francesa– va recaure en el senegalès Mohamed Mbougar Sarr i, el mateix dia, el Booker –que fa el mateix amb el millor en llengua anglesa– va ser per al sud-africà Damon Galgut.

L’oferta de novetats africanes a les llibreries espanyoles és escassa, en comparació amb les britàniques o franceses, però darrerament estan augmentant les traduccions. Salamandra reeditarà, el 2 de desembre, la introbable Paraíso, novel∙la on Gurnah narra les peripècies per l’Àfrica central d’un noi de 12 anys que va ser lliurat pels seus pares a un comerciant com a pagament d’un deute. Així mateix, la novel∙la guanyadora del Booker, La promesa, de Damon Galgut, ambientada a la Sudàfrica de la transició postapartheid, serà publicada per Les Hores i Asteroide el segon semestre del 2022. També el setembre del 2022 arribarà el Goncourt, La més secreta memòria dels homes (Més Llibres / Anagrama), que explica el descobriment d’una novel∙la introbable, llibre sagrat d’un déu eunuc, i la recerca per mig món del seu autor, “un Rimbaud negre”.

I mentre arriben aquests prestigiosos premis què fem? Les opcions d’aquest any són diverses.

Sembra Llibres i Alpha Decay estan publicant l’obra de la sudafricana Kopano Matlwa (Pretòria, 1985), la dona que Bill Gates va voler conèixer en l’última visita al país, l’any passat. El seu últim títol, publicat al febrer, és Aigua passada, sobre una parella –mestra i sacerdot– que es retroba quinze anys després d’haver viscut un amor adolescent. També destaca De la oscuridad, una luz resplandeciente (Random House) de la zimbabuesa Petina Gappah (Copperbelt, Zàmbia, 1971), la història de les malmeses restes del bwana Daudi, és a dir, l’explorador David Livingstone. A Seix Barral han publicat La deriva, de la zambiana Namwali Serpell (Lusaka, 1980), novel∙la on conflueixen, davant les cascades Victòria, tres parelles que representen els nadius, els colonitzadors i els emigrants. I la ghanesa Yaa Gyasi (Mampong, 1989) és l’autora de Más allá de mi reino (Salamandra), sobre africans a Alabama.

Al costat d’aquests noms, d’altres de consagrats com la nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie (Abba, 1977), que publica Sobre el dol ( Fanbooks / Random House), retrat del pare mort, i la novel∙la autobiogràfica Americanah. Del kenià Ngugi wa Thiong’o (Limuru, 1938) arriba nova traducció d’El diable a la creu (Raig Verd / Txalaparta).

L’agència barcelonina Pontas representa per a tot el món diversos autors africans, entre ells Matlwa, però també la ghanesa Ayesha Harruna Attaha, la zambianoghanesa Efemia Chela, els sud-africans Resoketswe Manenzhe i Imraan Coovadia, la keniana Irene Muchemi-Ndiritu... La seva directora, Anna Soler-Pont, ho té clar: “El futur de la literatura és l’Àfrica”. ●