La Vanguardia (Català-1ª edició)
Píndoles de felicitat Torrent
“Ferran Torrent té la fortuna de convertir el lector en una persona feliç”. Això va dir ahir el crític literari i escriptor Ponç Puigdevall, i tant de bo poguéssim transfigurar aquest article en un d’aquests textos píndola de la felicitat.
El marc era l’Ateneu Barcelonès, en un homenatge a Ferran Torrent (Sedaví, València, 1951) pel seu 70è aniversari, organitzat per la institució cultural i el Grup62 –la seva editorial els últims 27 anys, amb alguna excursió, és Columna–, celebrant una obra que és viva i a l’abast dels lectors.
Sota la batuta moderadora de la periodista Laura Serra, Puigdevall, el també crític Joan Josep Isern i l’escriptor –i recentment escollit membre del Consell Valencià de Cultura– Xavier Aliaga van afalagar un autor que els va assegurar que “preferesc que m’insulten, que jo no em mire mai el melic”.
Per a Isern, en tot cas, Torrent és un autor “que és dels meus, és com de casa”, i com a valencià Aliaga destacava la importància de la seva obra quan, “als setanta, la narrativa en valencià era un erm, i això va canviar als vuitanta gràcies especialment a ell i a Joan Francesc Mira”.
Tots tres van convenir en aspectes clau de la seva obra, com uns diàlegs magistrals o la transcendència d’una novel∙la visionària com Societat Limitada en el relat de la corrupció al País Valencià.
No es van posar d’acord, en canvi, en quina era la seva novel∙la més destacada. Per Isern és Gràcies per la propina, per Puigdevall L’illa de l’holandès i per Aliaga Bulevard dels Francesos, que Torrent va assenyalar també com una de les seves preferides.
Torrent, que es va definir com a “pessimista amb deformació vitalista”, explicava que “entre pastilla i paella, millor la paella”. I com que potser aquest article queda curt per transmetre tot el que es va dir a l’acte, i ja no diguem la felicitat, potser sí que anirà més bé, si no una paella, un bon llibre. ●