La Vanguardia (Català-1ª edició)
Loop, o com ser molt més que una fira
La trobada de videoart abandona l’hotel i es reinventa a la Pedrera com una gran exposició
El 1982, molt abans que l’assassinat de George Floyd desencadenés el moviment Black Lives Matter, Isaac Julien, llavors un estudiant d’art, va documentar la mort d’un jove negre de 23 anys anomenat Colin Roach que havia estat trobat sense vida a la comissaria de Stoke Newington, a Londres. Pel que semblava, s’havia engegat un tret. Però la versió de la policia va ser qüestionada per bona part de la comunitat negra, que es va llançar als carrers exigint una investigació independent. Les fotografies en blanc i negre d’aquella història de patiment i protestes, amb la seva pel∙lícula Who killed Colin Roach? (les tàctiques intimidatòries de la policia coreografiades al ritme de Mad Professor), són una de les peces més impactants de la fira de videoart Loop, que en aquesta 19a edició transcendeix el caràcter merament comercial per convertir-se en una extraordinària exposició que mereixeria molt més que una existència fugaç a la cartellera.
Loop ha fet de l’adversitat virtut. Directament afectada per la pandèmia, la fira no ha tingut més remei que reinventar-se abandonant les habitacions d’hotel on se celebrava tradicionalment i refugiant-se a la Pedrera, espai que li ha permès desplegar-se en un espectacular format expositiu en què, a més dels vídeos monocanal, tenen cabuda les instal∙lacions i les projeccions multipantalla. “Quan acabi aquesta edició haurem de valorar si tornem a l’hotel o no. La proposta actual serà una gran experiència per al visitant, però hem de veure si també funciona com a fira, perquè no s’ha d’oblidar que es tracta d’un esdeveniment comercial”, assenyalava ahir Carlos Durán, codirector de Loop amb Emilio Álvarez. Durán també destaca la gran resposta de col∙leccionistes i professionals desplaçats fins a Barcelona malgrat la inflació de fires dels últims mesos. Ells seran els protagonistes de les tres primeres jornades, mentre que de divendres a diumenge les portes s’obriran al públic general.
La instal∙lació de Julien es presenta a Ron Mandos d’Amsterdam, una de les 27 galeries seleccionades pel comitè que presideix el col∙leccionista JeanConrad Lemaître i amb unes propostes que també es podran visualitzar a través d’una plataforma virtual (Virtual.loop-barcelona.com) amb sis galeries més. El preu de les obres a la venda oscil∙la entre els 4.000 i els 230.000 euros, i per primera vegada les dones són majoria (51%). Entre aquestes últimes destaquen Marina Abramovic, que veiem levitant com Santa Teresa en una cuina de monges cartoixanes (Bernal Espacio); Melanie Manchot, que mostra a nou monitors el creixement d’una nena des dels 11 fins als 18 anys, a raó d’un minut per mes (Parafin); Karolina Bregula, sobre les últimes habitants d’un edifici pendent de demolició a Taipei (Lokal_30), i Patricia Dauder, que evoca en Insulana l’erupció volcànica que va
El preu dels vídeos oscil·len entre els 4.000 i els 230.000 euros i un 51% dels artistes són dones
deixar coberta de cendres l’illa de Faial a les Açores (ProjecteSD).
Altres vídeos destacables són Two paths, el primer Harun Farocki acabat d’aparèixer (Àngels Barcelona); Pegasus dance, obra en què Fernando Sánchez Castillo humanitza fent ballar un vals dos vehicles antiavalots armats amb canons d’aigua de la policia de Rotterdam (Albarrán Bourdais); l’animació de Kota Ezawa sobre la construcció i la destrucció del mur de Berlín (Beckers+Kornfeld); un Turandot futurista del col∙lectiu AES +F (Senda) o la pantera creada mitjançant intel∙ligència artificial per Daniel Steegmann Mangrané, que continuarà deambulant pel bosc quan s’acabi la fira. ●