Explosió orquestral

La primera vegada que Andrea Motis (26 anys) va actuar al Festival Internacional de Jazz de Barcelona com a líder tenia 16 anys, i va ser concretament en un concert al teatre Coliseum el novembre del 2011. Abans d’això, la trompetista i també saxo i cantant ja havia tocat a l’esmentat festival dins la Sant Andreu Jazz Band, sempre sota la direcció de Joan Chamorro.

Deu anys després d’aquella estrena com a cap del seu projecte, Motis torna com cada any al Voll-Damm Barcelona Jazz Festival. I serà avui (Palau de la Música, 20.30 h) amb una proposta de què ja es va poder gaudir fa dues edicions al Teatre-Auditori de Sant Cugat, on ella i el seu grup rendien un particular homenatge al món de la guitarra. Avui se’n podrà gaudir finalment a Barcelona, amb ella acompanyada pel seu grup (Ignasi Terraza, Joan Chamorro, Esteve Pi) i amb les guitarres de Federico Dannemann, Marc López, Jurandir Santana i Josep Traver com a coprotagonistes.

La intèrpret explica que entre el concert que es va degustar a Sant Cugat i el d’aquest vespre “hi ha canvis en la formació respecte a la primera presentació, i hi ha, per exemple, col∙laboracions i música noves, com la que vaig desenvolupar amb Jurandir Santana durant el temps de confinament”. El projecte per si mateix, batejat Guitar storm (tempesta de guitarra), va néixer “per una feliç coincidència de factors: d’una banda, l’interès per l’instrument, que m’atreu, amb què gaudeixo quan escolto música i també quan soc en un escenari. D’una altra, la meva afinitat artística i personal amb els artistes-guitarristes que hi van participar. Em feia il∙lusió ser amb cada un d’ells, i davant l’o– portunitat que se’m presentava la idea del projecte va fluir amb naturalitat”.

Què l’atreu d’aquests guitarristes? “De Fede, la seva potència i desvergonyiment, com una puresa crua a l’hora de tocar. De Jura, el seu ritme implacable i la seva cultura i origen bahià; la mestria en tot el tema brasiler i fusió és el súmmum. D’en Marc, que és com eteri, i quan toca, fins i tot quan estudia sol (he tingut el privilegi d’escoltar-lo a l’aula quan anàvem junts al batxillerat) es crea un àuria al seu voltant i genera un entorn màgic. D’en Josep, la seva capacitat de fusionar-se amb les persones amb qui toca gràcies al seu eclecticisme i empatia. L’acompanyament que fa que volis amb ell i va sempre amb tu et permet com a músic donar el millor de tu mateix”.

Sobre aquella estrena de fa un decenni com a líder del seu propi projecte, Motis confessa que ho recorda “com una nit de somni, una mica de nervis, un públic càlid i molt amorós que ens van fer sentir increïblement bé a tots i que després he tingut la sort de poder repetir cada any al Palau de la Música, amb diferents projectes. Estic molt agraïda al Festival de Jazz per totes aquestes experiències”.

Superant la pandèmia, el concert d’Andrea Motis coincideix amb la sortida al mercat fa unes setmanes del seu nou àlbum, Colors & Shadows, elaborat amb la WDR Big Band Cologne. ●

Els guitarristes Josep Traver, Marc López, Federico Dannemann i Jurandir Santana coprotagonitzen la nit

Mite i tragèdia d’Elektra i Èdip

I$tèrprets: M. Spyres, E. Gubanova, A. Dohmen, J.A. López, D. Alegret. J.M. Pou (narrador) i O. I C. Liceu Direcció: P. Assante (cor) i J. Pons Lloc i data: Liceu (13/XI/2021)

Impacte instrumental amb aquest programa còctel on la tragèdia i la música van ser un. En la primera part va brillar la riquesa de la paleta de colors i textures de la música de Strauss amb la Suite d’Elektra (2016) en arranjament de Manfred Hoeck i Tomás Ille, aquest últim no esmentat en el programa de mà. Pons va mostrar el nivell actual d’una formació que ha anat in crescendo.

La segona part la va protagonitzar l’òpera oratori OEdipus Rex ( 1927) d’Igor Stravinski, una raresa fascinant que no s’havia tornat a sentir al Liceu des de la seva estrena aquí el 1933. Va destacar el tenor Michael Spyres, un Èdip de timbre líric i d’un color de baríton-tenor molt adequat. Dominadora la Jocasta de la mezzo Ekaterina Gubanoba. El baríton José Antonio López va ser un Creont/Missatger d’emissió expansiva i generosa al costat del Tirèsies madur i impecable d’Albert Dohmen. El timbre lleuger del tenor David Alegret com a Pastor va completar amb estil el repartiment. ●