La Vanguardia (Català-1ª edició)
Guanyar-s’ho a la gespa
Alves, que es presenta avui, només percebrà el salari mínim de Primera
Els calés, en el cas de Dani Alves, no donen la felicitat. Per al lateral brasiler, de 38 anys, és just al revés. Serà la diversió de tornar a jugar molt al Barça, com ell volia, el que li porti els diners. El futbolista serà el futbolista blaugrana amb fitxa de la primera plantilla que menys cobri aquesta temporada. De fet, segons ha pogut saber La Vanguardia, el defensa va posar tantes facilitats en la voluntat de tornar al Camp Nou que va acceptar fitxar pel Barcelona rebent el mínim establert pel conveni col·lectiu d’AFE i LaLiga. Vigent des del 2015, es va fixar que el mínim a percebre per un jugador de Primera divisió fos de 155.000 euros anuals més l’IPC. Això vol dir que Alves percebrà poc més d’11.000 euros al mes fins al 30 de juny, una xifra lluny dels salaris d’un vestidor com el del Barça.
Després que Xavi Hernández li truqués i li confirmés que compta amb ell, Alves ha volgut
tenir aquest gest amb el club per la situació econòmica delicada que travessa l’entitat. A l’estiu ja va passar que Eric Garcia, Memphis i Agüero, les tres incorporacions que van arribar lliures, van rebaixar els seus emoluments per vestir-se de blaugrana.
Cal tenir en compte que Alves no gastarà en residència, ja que ja era propietari d’un habitatge a
Esplugues, on ja s’ha instal·lat amb la seva parella.
Les baixes exigències econòmiques del lateral brasiler, que tampoc no va posar traves que l’acord fos només fins a final de temporada, van acabar convencent la directiva de Laporta del fitxatge. Alhora s’ha volgut motivar i incentivar Alves amb variables al contracte que poden fer
El brasiler ingressarà 155.000 euros anuals i té una bonificació si juga un 60% dels partits a partir de l’1 de gener
El defensa ja s’ha instal·lat a casa seva, a Esplugues, i està convençut de poder renovar fins al 2023
créixer els ingressos.
Malgrat la seva edat, el defensa confia molt en les seves possibilitats i en el seu gen competitiu. Està convençut que es guanyarà a la gespa la renovació una temporada més –vol arribar al Mundial de Qatar a un bon nivell, per això ell és el primer interessat que la seva segona etapa sigui profitosa– i un augment de sou, conforme al seu rendiment a la gespa.
Per aconseguir aquesta bonificació que té al contracte, Alves ha de jugar un 60% dels partits des que sigui inscrit l’1 de gener fins al final del curs. En cap cas el brasiler, que es presenta avui amb el 8 a l’esquena, no se situaria a la part alta de l’escala salarial.
Planes plega
El Barcelona va anunciar que Ramon Planes, al club des del 2018, va deixar de ser secretari tècnic blaugrana, tal com ell havia sol·licitat la setmana passada. Planes, de 54 anys, tenia contracte fins al 2022 però considerava finalitzat el seu cicle. Al seu currículum cal apuntar els fitxatges de Pedri, Araújo o Braithwaite. ●
permet, per fi, escalfar el derbi de Barcelona sense complexos i sense que ningú reivindiqui el dret de les minories a no ser trepitjades o es queixi que som –els culers– uns pinxos.
Amb classificació, sensacions i onze a la mà, Barcelona recupera un estat d’ànim digne de Canaletes: el partit es presenta competit i equilibrat.
Jo no trobo la gràcia que el teu etern rival sigui un senyor o una senyora de París que anima el PSG. No hi ha res com un company de feina en el paper d’etern rival, a qui abans del matx se l’adverteix que n’hi cauran cinc i després del matx que sigui el que Déu vulgui...
Arribats a aquest FC Barcelona-RCD Espanyol de tu a tu, s’enyoren els antics companys de redacció pericos. Els Ramoneda, Martí Gómez, Alfonso Soteras, González Ledesma, Juan Antonio Casanova, Ellacuría... Amb quin senequisme aguantaven la pressió ambiental, el linxament verbal, les pulles i les riallades! Calia veure’ls un dilluns si el RCD Espanyol venia d’esguerrar la Lliga al Barça.
Ganes de tornar a veure-us, pericos. Sou els convidats d’honor de la presentació en societat del Barça de Xavi, i llàstima que Alves no pot debutar, per
Els espanyolistes tenen aquest dissabte una oportunitat històrica i ho saben –i es temen–
què era dels que us enervaven. Jo detecto aquesta setmana una contenció molt perica, forjada en derrotes i descensos, que els impedeix en dies com avui plantar cara, dir bestieses i rebolcar-se en triomfalisme. Perquè aquest dissabte tenen –ho intueixen i es temen– una oportunitat històrica.