L’estrany cas de la mel de la Xina

Un embolic legal fa que l’origen asiàtic del producte desaparegui de l’etiquetatge a Espanya

Aquesta història té tots els ingredients d’una novel∙la de misteri. El protagonista de la intriga, com en una trama d’espionatge, entra al país d’incògnit i s’oculta fins gairebé desaparèixer... a les cuines de les llars espanyoles.

Parlem de la mel. En concret de la procedent de la Xina. Si vostè fa un tomb per les prestatgeries dels principals supermercats s’adonarà que apareixen, a part d’Espanya, l’Uruguai, Ucraïna o l’Argentina, per esmentar-ne alguns.

Però la Xina és absent de l’etiquetatge. Quin és el problema? Doncs que el 30% del total de les importacions de mel que arriben a Espanya procedeixen de la Xina i la seva procedència no figura.

Pregunta del milió: on s’ha ficat la mel xinesa? Un estudi presentat ahir de la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) i l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) estima que els consumidors estan subjectes a un “engany massiu” que li impedeix d’estar informats sobre l’origen geogràfic del producte tal com prescriu la llei.

El problema és en un embolic legal, rere l’entrada en vigor en el curs dels últims anys de diversos textos legislatius i corresponents reglaments que s’hi han superposats fins a generar una certa confusió. I així, la mel xinesa aprofita flancs febles de la normativa i l’absència de controls duaners per colar-se entre pot i pot d’amagat.

Per entendre d’on ve la polèmica, cal tornar enrere, quan a partir del 2016 es va registrar una important caiguda dels fluxos de mel procedent de la Xina (fins ara el màxim proveïdor d’Espanya) i un repunt anòmal de Portugal, que va passar a ser el principal proveïdor. El principi que regeix les etiquetes és que el consumidor ha de saber d’on ve la mel que compra. Però si ni la Xina ni Portugal no apareixen, llavors és que alguna cosa falla.

L’estudi de COAG i l’OCU explica que la trampa rau en què, per exemple, si una mel collida a la Xina posteriorment es barreja aquí amb una altra d’elaborada a Espanya, n’hi ha prou que la part local tingui un pes superior al 50% perquè es pugui dir que el seu origen és espanyol (encara que el 49% sigui xinès). Si aquest procés gota a gota es repeteix successivament amb altres partides de mels originàries de la Xina al final la procedència del país asiàtic s’acaba diluint.

De fet, els últims mesos, s’ha donat un enèsim pas de rosca al guió, amb més misteri encara si fos possible, amb l’entrada sobtada de Romania en els fluxos comercials espanyols de la mel. Amb la peculiaritat que es comercialitza a més a preus molt més baixos que els anys anteriors (gairebé la meitat).

El resultat, segons dona a entendre entre línies el document, és que el consumidor espanyol creu que està degustant una mel elaborada a Espanya quan en realitat una gran part ve de Portu

COAG parla d’“engany massiu” i insinua que la mel xinesa entra a Espanya per Portugal i Romania

gal i la Xina i es camufla passant per Romania. Formalment no seria una cosa il∙legal, però les organitzacions demanen al Govern un canvi legislatiu per evitar que els productors, estirant al màxim la llei actual, venguin com a mel espanyola un producte que té molt de xinès.

I no es podria comprovar l’engany mitjançant una anàlisi específica de l’aliment? No. És impossible determinar l’origen botànic del pol∙len de la mel que entra massivament de la Xina, perquè, a causa del procés d’ultrafiltració a què està sotmesa, perd els seus trets distintius. Com en els agents secrets de primera categoria, la disfressa és essencial. ●

ARXIU Les organitzacions agràries denuncien que la informació sobre l’origen de la mel és imprecisa