“Ja puc començar a anunciar-los el final dels escorxadors”

Em vaig llicenciar en Bioenginyeria i em vaig doctorar en Economia Industrial, però també em vaig frustrar investigant amb equips científics que aconseguien coses extraordinàries però després els era igual si servien per a alguna cosa...

Per què?

Perquè als investigadors només els valoren si publiquen en un bon Journal acadèmic, però després és irrellevant per a la seva carrera si el que descobreixen serveix o no a la gent.

I vostè va decidir canviar les coses?

Vèiem els milions que es movien al món de les plataformes digitals i vam voler connectar la investigació científica, l’empresa i els negocis.

Com?

Vam començar muntant esdeveniments per a científics, inversors i empresaris amb beguda i menjar de franc: pizza i cerveses.

Un detall prou important.

Fins que vam muntar la primera edició deHello Tomorrow, el 2011; i una competició de start-ups científiques el 2014; i, any rere any, vam arribar a reunir fins a 1.500 projectes presentats al nostre concurs.

Què van aconseguir?

Que, per exemple, una start-up alemanya, Lilium Aviation, que va presentar un cotxe volador elèctric amb enlairament vertical...

Era ciència o una pel·lícula?

Esperi... i veurà. Van guanyar la competició i aquella victòria els va donar visibilitat perquè els rebessin els grans de l’aeronàutica i els inversors de capital risc.

No va començar Musk així amb Tesla?

També aquells deu estudiants d’enginyeria aeronàutica de Lilium que vam ajudar van anar guanyant credibilitat i reunint capital per enlairar-se com a empresa i avui cotitzen a l’NYSE, la Borsa de Nova York.

He vist el seu web: és al·lucinant.

És una realitat per a la qual s’inverteixen ja fortunes a construir i remodelar aeroports a tot el món. I nosaltres els vam donar la seva pista d’enlairament. Identifiquem promeses al laboratori perquè els inversors les transformin en empreses rendibles.

Ens explica una altra història d’èxit?

M’apassionen les ciències de la salut i un investigador de la Politècnica de Lausana, Gregoire Courtine, ens va demostrar que havia aconseguit estimular connexions nervioses en paralítics amb la seva tecnologia d’assistència robotitzada. I li vam donar el premi el 2014 de 100.000 euros, amb què va aconseguir millorar els seus prototips. Ja estan en fase clínica.

Molt bé, en Gregoire!

Ser petit, com era l’experiment del Gregoire, també té avantatges: les start-ups no han de mantenir enormes estructures. I arribarà a ser gegant de la neurotech.

I sense errors no hi ha encerts?

Hi ha sectors en els quals equivocar-se surt més car. Els agricultors són reticents a assumir riscos; perquè si tenen una mala collita, necessiten tot l’any següent per refer-se. I, tot i això, necessitem desesperadament innovar en biotecnologia agrícola.

Per què?

Per frenar el canvi climàtic. Per això, comencem a col·laborar amb la xarxa d’agricultors de Bayer i organitzem una competició per fomentar la innovació entre ells.

Quines són les tendències més prometedores que uneixen laboratori i empresa?

Tot el que és menjar, començant per l’agricultura, on creuem tecnologies...

Digitalitzar reg, adob, llum...?

Ara l’essencial és personalitzar la ingesta de nutrients. Cadascú pot gestionar ja al gram cada nutrient que necessita.

Com?

Coneixent-se a si mateix. Analitzant-se a fons per saber com és i com viu i, en conseqüència, què ha de menjar: quant, quan i com per gaudir-ne també.

I quan ja ho saps, què fas?

Observem un gran corrent innovador en biotech per produir proteïnes alternatives: insectes, per exemple...

I cucs: ja ho hem explicat aquí.

Més revolucionària és l’agricultura cel·lular: produir carn en laboratoris avui per escalarne la producció demà en indústries...

El final dels escorxadors?

Ja puc anunciar-los el final dels escorxadors, perquè, en comptes de fer créixer la carn en animals, que triga anys a obtenir-se d’un bou o setmanes, d’un pollastre, conrearem cèl·lules en indústries i que ens proporcionin el sabor i els nutrients del bon bistec.

Com?

Possible Food, per exemple, recrea el sabor i color de la sang utilitzant llevats amb organismes genèticament modificats que després barregen amb proteïnes vegetals.

Bo per a la nostra salut i l’animal?

I en materials de construcció vivim una revolució, com en la programació de biologia sintètica: amb molt poca energia podem fer moltes més coses. O amb la neurotecnologia de molècules psicotròpiques... Al·lucinant.

Barcel nIRALT / SHOOTING