La Vanguardia (Català-1ª edició)
Lukaixenko busca una sortida
Bielorússia comença a evacuar en autocars els migrants del campament
Alguna cosa es mou a l’altre costat de la frontera bielorussa, i Polònia s’encarrega de proclamar-ho. La maniobra d’extorsió geopolítica orquestrada pel dictador bielorús, Aleksandr Lukaixenko, organitzant l’arribada de migrants de l’Orient Mitjà i Àsia al seu país per enviar-los a territori de la UE, ha provocat una crisi humanitària que ara s’està tornant en contra seu.
Davant el tancat blindatge polonès de la seva línia fronterera amb el desplegament de fins a 20.000 soldats i policies, el suport inequívoc de Brussel∙les al Govern de Polònia, i el suport més aviat tebi de Moscou a Minsk, Lukaixenko té ara l’emergència en territori propi. Es van veient senyals que el líder bielorús es vol desempallegar de la perillosa situació i desescalar tensions.
Les autoritats poloneses van detectar ahir que al campament de migrants a l’altra banda del pas fronterer de Kuznica –pas que està tancat des del dimarts 9 de novembre– hi havia menys gent. “He rebut informació que Lukaixenko ha disposat autocars als quals els migrants pugen per anar-se’n; el campament a prop de Kuznica s’està buidant lentament”, va declarar Maciej Wasik, viceministre de l’Interior. No està clar cap a on anaven aquells autocars, i l’escassa informació sobre el tema prové només de fonts oficials poloneses.
Però hi ha evidències de repatriació planificada, com a mínim de persones de determinada nacionalitat. El Govern de l’Iraq va anunciar ahir que 325 ciutadans iraquians tornaran aquest dijous al seu país en el primer vol de repatriació voluntària que les autoritats iraquianes han posat a disposició, informa Efe des de Bagdad. El vol surt de Minsk, amb escala a Irbil, capital de la regió autònoma del Kurdistan iraquià, i amb final de trajecte a Bagdad.
Una altra destinació plausible d’alguns autocars és una nau industrial a la regió fronterera de Grodno on des de dimarts a la nit s’ha traslladat un miler de migrants del campament per allotjar-los a cobert, un altre senyal que Lukaixenko intenta gestionar el desastre perquè no el desbordi. L’agència oficial de notícies bielorussa Belta va divulgar imatges de famílies a la nau entre flassades i aliments, i també fotos diligentment escollides a les tendes del campament, on els nens es veuen contents amb envasos de beguda a les mans o fan gestos simpàtics.
Aquesta nova narrativa oficial de la Bielorússia de Lukaixenko té lloc després de violents incidents a la frontera de Kuznica dimarts, en què migrants que volien forçar el filat van llançar pals, ampolles i pedres contra la guàrdia polonesa, que va fer ús de canons d’aigua i gasos lacrimògens. Hi va haver nou policies ferits, un d’ells amb una fractura greu al crani. La nit de dimarts a dimecres es van registrar 161 intents de creuar, segons l’autoritat polonesa.
Varsòvia afirma que ara mateix hi pot haver a Bielorússia uns 7.000 migrants, inclosos els 2.000 que des de dilluns passat
Bagdad ofereix avui el seu primer vol de repatriació, amb 325 iraquians que han decidit tornar
dia 8 s’amunteguen en penoses condicions a la regió fronterera de Grodno. Lituània creu que unes 1.500 persones acampen als boscos al llarg de la seva frontera amb Bielorússia.
En aquest context, el Govern de Mateusz Morawiecki, del partit ultraconservador i nacionalista Dret i Justícia (PiS), es disposa a accelerar el pla de construcció del mur fronterer, que Brussel∙les podria acceptar a desgrat com un element protector d’aquesta frontera exterior de la Unió Europea erigida en escenari d’un estira-i-arronsa geopolític inèdit. Un senador del partit governamental va dir ahir que s’està acabant la selecció de contractes i que les obres podrien començar el 15 de desembre.
Segons el pla aprovat el 29 d’octubre passat pel Parlament, el mur cobrirà 180 quilòmetres del total de 416 que té la frontera entre Polònia i Bielorússia. Això és així perquè es construirà bàsicament a la regió de Podlàquia –Bialystok n’és la capital–, mentre que per a Lublin, l’altra regió fronterera amb Bielorússia, es preveu instal∙lar un altre tipus d’obstacles, perquè el riu Bug ja fa de frontera natural.
El futur mur substituirà l’actual filat de 2,5 metres, que va ser col∙locat molt de pressa l’agost passat, i serà molt més alt. Els pals d’acer acoblats que el formaran fan cinc metres d’alçària, i estaran coronats per mig metre de filferro espinós, de manera que l’altura total d’aquesta barrera física serà de 5,5 metres.
El cost del mur s’estima en 353 milions d’euros, que podrien acabar sent sufragats en part amb fons comunitaris si prospera l’opinió favorable expressada pel president del Consell Europeu, Charles Michel, en la seva visita a Varsòvia el passat 10 de novembre.
La hipermilitarització fronterera cap a la qual s’encamina Polònia es percep en les declaracions ahir a la ràdio del ministre de Defensa, Mariusz Blaszczak: “Hem de prepararnos per al cas que aquesta situació a la frontera bielorussa no es resolgui ràpidament. Hem d’estar preparats per a mesos, espero que no siguin anys”. ●