La Vanguardia (Català-1ª edició)
Alarma a Occident pel desplegament rus a prop de la frontera amb Ucraïna
L’OTAN demana calma a Moscou, i Suècia avala l’enviament d’instructors a Kíev
Les alarmes tornen a sonar entorn de la frontera oriental d’Ucraïna. Els Estats Units, l’OTAN i diversos països europeus han denunciat aquesta setmana el preocupant desplegament de tropes russes a prop d’Ucraïna mentre el Govern de Kíev ha tornat a expressar els seus temors d’una invasió russa, que Moscou tanmateix sempre ha negat.
Coincidint amb una visita a Washington del ministre d’Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, funcionaris dels Estats Units ja van començar a advertir la setmana passada sobre activitats militars russes a prop d’Ucraïna.
El Govern ucraïnès calcula que Rússia ha acumulat 100.000 militars.
El desplegament es duu a terme en territori rus, però a prop del territori ucraïnès que controlen els separatistes avalats per Moscou en una guerra que, mig adormida però latent, ja dura set anys i ha costat més de 13.000 vides. El secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, va advertir Rússia que no cometi cap altre “error seriós, repetint el que va fer el 2014”. Les relacions entre Rússia i Occident s’han deteriorat dràsticament des de l’annexió aquell any de Crimea, després d’un referèndum organitzat i condemnat com a fals, en una operació que Kíev i els seus aliats consideren il∙legal.
El president rus, Vladímir Putin, va negar el cap de setmana els suggeriments occidentals que Moscou estaria considerant un atac militar contra Ucraïna, i les va qualificar d’incendiàries. Al contrari, va acusar Washington i l’OTAN d’efectuar maniobres ofensives al mar Negre, segons ell “un seriós desafiament” per a Rússia.
Però l’alarma no s’ha calmat. Aquesta setmana l’OTAN i alguns països europeus també han expressat la seva preocupació pel desplegament de les tropes russes.
El ministre de Defensa de Suècia, Peter Hultqvist, va avalar ahir dimecres a Swedish Radio News la proposta dels països bàltics d’enviar a Ucraïna una missió d’entrenament militar liderada per la Unió Europea.
La situació recorda la viscuda
Putin ha negat que pensi atacar i critica la presència de l’OTAN al mar Negre, per a Rússia un “desafiament”
el març i abril passats, quan l’emplaçament de desenes de milers de tropes russes a tocar de la frontera ucraïnesa va aixecar temors entre Kíev i els seus aliats.
El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va demanar a Rússia de ser “transparent” sobre les seves activitats en una roda de premsa amb el ministre ucraïnès Dmitro Kuleba. I les va contraposar a les de l’Aliança al mar Negre, segons ell exercicis “defensius i transparents”.
L’acumulació de tropes a prop de la frontera amb Ucraïna s’ha fet sense publicitat. No ha passat el mateix amb algunes operacions militars que han coincidit amb la crisi migratòria. La setmana passada uns quants bombarders russos amb capacitat nuclear van patrullar l’espai aeri bielorús. A més, els exèrcits rus i bielorús van fer maniobres militars a prop de les fronteres de Polònia i Lituània.
El ministre d’Exteriors lituà, Gabrielius Landsbergis, va dir dilluns als periodistes que Occident no pot descartar un atac rus a Ucraïna mentre l’atenció internacional està posada en la crisi migratòria. Els seus homòlegs de França i Alemanya, Jean-Yves Le Drian i Heiko Maas, també es van expressar a favor de la integritat territorial d’Ucraïna i van demanar a Rússia “moderació”. ●