La Vanguardia (Català-1ª edició)

El repunt de la pressió hospitalàr­ia aboca Europa a noves restriccio­ns

Els països del nord reprenen la mascareta i el teletrebal­l per frenar els contagis

- BEATRIZ NAVARRO

Desbordats pel repunt de la pressió hospitalàr­ia, uns quants països del nord d’Europa han tornat a recórrer a la mascareta per frenar l’augment dels contagis per covid mentre redoblen les restriccio­ns per als no vacunats i observen entre admirats i estranyats la situació, menys crítica, al sud del continent.

Les divergènci­es en la taxa de vacunació per regions a Bèlgica (81% de la població total a Flandes, 71% a Valònia i 58% a Brussel∙les) va portar a diferents estratègie­s de desescalad­a però l’avanç del virus (+27% casos en una setmana, +25% ingressos hospitalar­is i +28% d’ucis amb pacients de covid) afecta tothom per igual.

Les autoritats federals i regionals van debatre ahir fer obligatòri­a la vacunació als més grans de 18 anys. No hi va haver acord; tampoc per exigir-ho als profession­als sanitaris, però el debat està obert. Mentrestan­t, torna el teletrebal­l quatre dies a la setmana i s’imposa l’ús combinat del passi covid i la mascareta, amb més controls en l’hostaleria. Les discoteque­s se salven del tancament però els clients hauran a més de sotmetre’s a un test ràpid per entrar.

La situació també és preocupant a Alemanya. La incidència acumulada s’ha disparat aquesta setmana a la xifra rècord de 319 infeccions per 100.000 habitants. La cancellera Angela Merkel va instar ahir els lands a consensuar un indicador de pressió hospitalàr­ia per decidir noves restriccio­ns abans que la nova onada els desbordi. “Els contagiats d’avui estaran demà a les unitats de malalts crítics”, seria “una catàstrofe” actuar quan les ucis ja siguin plenes.

Alemanya té un dels índexs de vacunació més baixos de l’Europa rica (67,5% de la població total, uns 7 punts per sota d’Espanya, segons el Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties) i els estats federals debaten noves mesures per excloure de la vida pública els no inoculats si bé sense arribar a confinar-los com ha fet Àustria. Als dos països els últims dies s’estan registrant cues als centres de vacunació.

S’estén la inquietud als Països Baixos i la República Txeca, on també estan registrant ara les xifres de contagis més altes des que va començar la pandèmia: 110.000 positius en una setmana i un 31% més ingressos hospitalar­is, i una incidència acumulada de 813 casos per cent mil habitants respectiva­ment.

El 60% dels contagiats als Països Baixos eren persones no vacunades. Les últimes mesures adoptades pel Govern neerlandès inclouen la presentaci­ó del passi covid per accedir a certs espais públics i l’ús obligatori en interiors de la mascareta, després de desterrar-la a finals de juny. El seu ús no va arribar a generalitz­ar-se mai al nivell del sud però aquest estiu el ministre de Justícia, Ferdinand Grapperhau­s, fins i tot va dedicar una cançó al comiat de la peça, sovint ridiculitz­ada en el debat públic.

Tot i que s’esperava una nova onada d’infeccions, la intensitat ha sorprès els experts. A la premsa europea sovintegen els reportatge­s sobre la bona situació a Itàlia, Espanya o Portugal. Més enllà de l’èxit de les campanyes de vacunació, els experts esmenten factors com el clima, la ventilació, la duresa de les primeres onades de la pandèmia i el respecte a les restriccio­ns encara en vigor, com l’ús de la mascareta en interiors, per explicar la diferent evolució de la pandèmia.

La baixa taxa de vacunació (49% de la població total) és, d’altra banda, la principal causa del repunt de contagis a Rússia, el país del món amb el nombre més alt de morts i casos diaris, segons les xifres de Worldomete­r. ●

Alemanya, els Països Baixos i la República Txeca registren ara el major nombre de casos de tota la pandèmia

 ?? ANNEGRET HILSE E REMTERS ?? Un senyal a l’estació central de Berlín insisteix en la necessitat de la distància interperso­nal
ANNEGRET HILSE E REMTERS Un senyal a l’estació central de Berlín insisteix en la necessitat de la distància interperso­nal

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain