Beirut, Sarajevo,Beirut

Com que la guerra de Beirut va durar tres lustres, del 1975 al 1990, va absorbir dues generacions de combatents, i, quan va acabar, alguns corresponsals es van sentir buits, sense nord, i es van precipitar sobre Sarajevo. Sovint es va comparar la guerra de Sarajevo amb la de Beirut, tot i que a la desconjuntada Iugoslàvia els combats van durar sis anys. Pel fet que la població de Bòsnia i Hercegovina, “metàfora del món” per les seves diverses religions i cultures, segons l’escriptor Dzevad Karahasan, vivia a la regió balcànica, a l’est d’Europa, el seu impacte informatiu va ser potser més profund i escandalós.

Va arribar un moment en què l’opinió occidental, horroritzada de tantes batalles inextricables a Beirut, es va sentir fatigada amb aquell conflicte de mil cares indescriptible. El seu final encara va ser mes difícil d’explicar perquè va ser resultat d’un pacte entre els EUA, que donava suport a les guerrilles cristianes, i Síria, que emparava l’anomenat front “islamo-palestino-progressista”. A la guerra libanesa del 1975 al 1990 van morir 150.000 persones. Va ser un paradís infernal per als corresponsals, que van patir assassinats, segrestos, l’anguniosa penúria de comunicacions en un món en què només hi havia el telèfon i el tèlex, completament desconegut pels joves periodistes. Un novel∙lista francès va escriure un llibre sobre aquests corresponsals que, per haver cobert esgarrifoses guerres, van creure que es convertien en personatges famosos, i va narrar amb malenconia com a la tornada al seu país, al seu ambient, retrobaven la seva monòtona vida, en un món sense aventura ni excitants emocions en el qual s’havien convertit, es digui el que es digui, en protagonistes.

No oblidaré mai una reunió de periodistes espanyols a Bagdad esperant els bombardejos nord-americans de la guerra de l’hivern del 2003, en què ens preguntàvem per què érem allà, si per tenir èxit, guanyar diners, donar testimoni d’un tema a què ens havíem abocat amb passió, que va acabar, de cop i volta, quan un dels nostres col∙legues va dir simplement que érem allà “perquè ens estimessin més”.

Ni a Beirut ni a Sarajevo els acords amb què es van acabar les seves respectives guerres no són suficients per garantir la veritable pau. Al fràgil Estat de Bòsnia i Hercegovina, les temptatives de l’enclavament de la República Sèrbia de Bòsnia d’escindir-se militarment són una amenaça. Els seus dirigents, que governen sobre Srebrenica, on vaig presenciar fa uns mesos l’aniversari del genocidi de la seva població musulmana, continuen posantla en dubte.