Cacera als traficants d’ivori

Avortada una operació milionària a la República Democràtica del Congo

El seu negoci era una ganivetada al cor de l’ecosistema natural del Congo. Dos congolesos de 23 i 31 anys van ser detinguts la setmana passada a Seattle, als Estats Units, acusats de comerç il∙legal d’espècies protegides per la tramesa de diversos carregaments d’ullals d’elefants i banyes de rinoceront que els criminals havien tallat en peces petites i pintat de negre per amagar-los entre troncs de banús. Havien cobrat 14.500 dòlars per 22 quilos d’ivori i 18.000 dòlars per dos quilos de banya. Una minúcia, encara: es tractava tot just del primer tracte d’una tramesa molt més gran que els detinguts havien anat a tancar personalment als Estats Units, quan van ser interceptats per la policia. Després de les detencions, les autoritats congoleses van confiscar a Kinshasa, capital del país africà, una tona d’ivori i 34 quilos de cuirassa de pangolí, valorats en 3,5 milions de dòlars.

La intervenció s’engloba en la batejada com a operació Kuluna, una investigació conjunta de dos anys dels governs de la República Democràtica del Congo i els Estats Units que vol posar fi a la xarxa de traficants de fauna salvatge que opera al país africà. Per Olivier Mushiete, director de l’Institut del Congo per a la Conservació de la Natura (ICCN), l’objectiu és anar a l’arrel de les màfies de furtius i comerç de fauna salvatge. “Estem erradicant una xarxa internacional de traficants que són principalment del Congo... hi haurà més detencions els propers dies”.

Mushiete va assegurar que, en el marc de l’operació Kuluna (en llengua lingala els kuluna són nens del carrer als quals es titlla de delinqüents), en les pròximes setmanes esperen confiscar fins a 60 tones d’ivori, una xifra enorme si es té en compte que l’Agència d’Investigació Ambiental del Congo va sumar 20,9 tones intervingudes del 2015 al 2019 i 7,8 tones els últims 16 anys.

Per Rebeca Sandoval, investigadora especialitzada des de fa deu anys en comerç il∙legal d’espècies protegides, la detenció en terres americanes és important perquè mostra, en primer lloc, com les màfies han pogut portar la seva mercaderia a un país com els EUA amb lleis “suposadament més fortes”, però sobretot perquè en aquesta ocasió s’han inclòs a l’acusació crims financers. De fet, els detinguts, que van pagar suborns a la frontera congolesa per poder amagar la mercaderia, s’enfronten, a més de càrrecs de tràfic, als delictes de conspiració, blanqueig de capitals i contraban i podrien ser condemnats a 20 anys de presó. Segons Sandoval, la suma de càrrecs “eleva el cas i li dona més importància, ja que els crims financers tenen moltes implicacions. El tràfic d’animals principalment el realitzen grups ben organitzats que es dediquen també al terrorisme o al tràfic d’armes o drogues”.

Les xifres ascendents de detencions i carregaments interceptats il∙lustren la batalla per la defensa de la fauna africana, però també adverteixen d’una matança sense fre. De mitjana, cada dia més de mig centenar d’elefants són abatuts per furtius al continent africà i en l’última dècada han estat assassinats 9.625 rinoceronts.

L’organització Traffic, Xarxa de Monitoratge del Comerç de Vida Silvestre, va assenyalar en un informe que l’elefant africà, l’ivori del qual s’utilitza per a decoració, és l’espècie més buscada pels caçadors furtius, seguit pel pangolí, el rinoceront o el tigre, les escames, banya o ossos del qual es venen a Àsia com a solució màgica de malalties com el càncer o per augmentar el vigor sexual.

Malgrat que no hi ha cap base científica, el negoci creix en països asiàtics on les classes mitjana i alta, que poden pagar aquest tipus de productes, no deixa de créixer. El negoci també està disparat. El tràfic d’espècies, que inclou animals i plantes, és un dels negocis il∙lícits més nocius i rendibles del món per darrere del tràfic de drogues i armes i, segons denuncia el Fons Mundial per a la Na

Els criminals que comercien amb animals solen dedicar-se també al terrorisme o al tràfic d’armes o drogues

tura (WWF), mou entre 10.000 i 20.000 milions d’euros cada any. Per Sandoval, la cooperació entre països és clau per posar fi a un sistema delictiu que té un cost ambiental que ben aviat serà irreversible. “Els experts adverteixen que si no fem res per impedir aquests crims, els elefants desapareixeran l’any 2030. Si passés, tindria conseqüències ecològiques en cascada”.

JOHAN SWANEPOEL