Els blocs s’esquerden

Diu Elisenda Paluzie que “una part del moviment independentista ha desconnectat”. O dit d’una altra manera, creuen que això de separar-se va per a llarg. Tot i això, tant a ERC com a Junts els costa de desprendre’s de la roba processista que ha alimentat el seu relat durant una dècada. D’aquí la pertinàcia de tots dos de pactar amb la CUP i mantenir el miratge de la unitat independentista. Es tracta d’una insistència una mica artificial. Els blocs que han imperat a la política catalana els últims temps s’esquerden. I s’entreveuen canvis de parelles.

La CUP és imprevisible, però si està posant en un compromís la majoria independentista és perquè veu amb claredat que no hi haurà “mambo number 2” segona part del que va anunciar el setembre del 2017. Els cupaires poden demanar que saltin pels aires el Hard Rock o els Jocs Olímpics d’hivern, però tot això seria digerible si al plat els servissin un altre pla cap a la independència amb terminis determinats. Això ara mateix no és sobre la taula del president, Pere Aragonès. Però deixar de banda la CUP és per a ERC i Junts tant com reconèixer que, malgrat l’anhelat 52% de vot independentista, aquest camí ara com ara no és transitable.

Això no va només d’aprovar uns pressupostos. Això va de canviar o no la dinàmica de blocs assentada els últims anys, articulada entorn de la divisió entre partidaris o no de la independència. Pactar amb algú de l’altre costat del mur continua sent tabú. Mentre fa anys que Junts acusa ERC de lliurar “de franc” els seus vots als socialistes “del 155” i la “repressió”, els republicans recorden sempre que la sociovergència té bona salut a la Diputació de Barcelona.

En el fons, a les dues parts s’escampa la impressió que l’aliança amb la CUP està esgotant la seva viabilitat. La qüestió és qui apareix com el traïdor a l’esperit del 52%. Si els cupaires el deixen a l’estacada, Aragonès prefereix als comuns per mantenir certa llibertat de moviments amb el PSOE, però també perquè el situa al centre de l’escena, ja que pot pactar amb els socialistes a Madrid, amb els comuns al Parlament i governar la Generalitat amb Junts.

Els de Carles Puigdemont veuen una oportunitat de debilitar Aragonès. Malgrat que en temps de Quim Torra ja es van aprovar uns comptes amb els comuns, ara Junts veta aquesta opció i li recorda al president que va ser ell que va córrer a negociar la seva investidura amb els cupaires, abans fins i tot de parlar amb ells, malgrat que el resultat electoral

Això no va de pressupostos, va de saltar els murs dels últims anys i de qui “traeix el 52%”

va ser molt ajustat. Junts recorda vivament la insolència. Així que, en poques paraules, li replica a Aragonès: volies CUP? Doncs dues tasses. Junts insistirà que ERC no és capaç de salvaguardar “la majoria del 52%” perquè no té un pla per a la independència.

Això no vol dir que Junts surti del Govern si Aragonès aprova els comptes amb el PSC o els comuns.

De fet, alguns consellers de Junts prefereixen el PSC. No només perquè sigui una opció més propera que les comunes a l’eix esquerra-dreta, sinó perquè ERC ja no podrà retreure més que Junts governi amb els socialistes a la Diputació de Barcelona. I obrir l’espectre al PSC permet a Junts ampliar el seu radi de pactes, molt limitat ara, pensant el dia després de les eleccions municipals, quan calgui teixir aliances per no perdre poder territorial.

I enmig d’aquest ball amb canvi de parelles inclòs, sembla que tothom hagi desconnectat dels pressupostos, malgrat que d’aquells comptes en depenen els fons europeus o una inversió més gran en sanitat. ●