Anar-se’n sense fer soroll

Iñaki Gabilondo ha declarat que va camí de fer-ne 80 i que li sembla còmic dir per què se’n va, ja que la gent de la seva edat fa quinze anys que està jubilada: “No m’he adonat que encara hi era fins que vaig veure que era gairebé pornogràfic, una falta d’educació; així que, fart de mi, vaig decidir que era el moment”. Va ser un president de l’Uruguai, José Mujica, qui va proclamar que hi ha un temps per arribar i un altre per anar-se’n. Tot i això, a molts ens dona seguretat saber que personatges que han estat importants en la vida d’un país segueixen aquí, no com el dinosaure d’Augusto Monterroso, sinó com aquells faroners de l’actualitat capaços d’advertir-nos enmig de la nit dels perills de la costa.

Dimarts Iñaki Gabilondo va rebre l’Ondas per la seva trajectòria, coincidint amb l’anunci de la retirada. Com ha escrit Jordi Juan a La Segona, tots ens sentim una mica més orfes. Segurament, perquè en aquest ofici cada cop hi ha més referències que referents. Un dels seus últims treballs va ser una sèrie documental per a #0, que portava per títol Cuando ya no esté: el mundo dentro de 25 años, que és una font de coneixement. En la tercera temporada, va entrevistar Martin Baron, aleshores director de The Washington Post, on aquest fa un acte de fe en la seva professió: “El periodisme té futur, sempre que els periodistes recuperin els valors tradicionals i recordin que la credibilitat només s’aconsegueix amb temps i honestedat”.

Quan va recollir l’Ondas, Gabilondo va voler posar el bon periodisme per sobre de les tecnologies. No perquè no les respecti o no sigui conscient que han contribuït a ampliar la informació i el coneixement, sinó perquè “el periodisme és un producte fresc d’una actualitat calenta” i cal ser molt rigorós, mantenir l’esperit crític i comprovar sempre les dades, en un món que ho vol conèixer tot a l’instant.

El telèfon fix va trigar 75 anys a arribar als cent milions d’usuaris; el mòbil, 16; internet, 7; WhatsApp, 4; Instagram, 2 i Candy Crash, un. La tecnologia produeix canvis profunds a gran velocitat. Però el bon periodisme necessita la pausa. Com diu Gabilondo, el més important és no deixar de fer-nos totes les preguntes i no perdre mai la beneïda curiositat. ●

Gabilondo no ha volgut ser el dinosaure de Monterroso, per més que això ens donés seguretat