La diligència importa contra la covid

Dèiem al nostre editorial d’abans-d’ahir que s’havia apreciat un descens progressiu de la protecció contra la covid entre persones vacunades, a mesura que anava passant el temps des de l’administració de la darrera dosi. Se solia parlar de mesos, sense precisar gaire més. Però un estudi de l’Institut de Salut Pública de Navarra, al qual ha tingut accés La Vanguardia, aporta més concreció i convida, en conseqüència, a prendre les mesures oportunes amb la màxima diligència possible. Aquest estudi assenyala que la protecció del ciutadà després de rebre la segona dosi puja fins al 94% pel que fa a evitar ingressos hospitalaris. I fins al 71% pel que fa a eludir qualsevol mena de contagi, inclosos els casos lleus o asimptomàtics. Tot i això, tres mesos després de rebre la segona dosi la protecció pel que fa a risc d’ingrés hospitalari cau al 86%. I quant a la possibilitat de contagis, quatre mesos després passa del 71% al 59%.

Els que s’oposen a la vacunació s’agafen a aquesta protecció incompleta per justificar el seu rebuig insolidari. Potser perquè obliden que la vacuna incorpora marges d’inefectivitat, ja que no immunitza completament, sinó que bàsicament aporta un grau important de protecció. Però les coses són com són i el més important en aquesta circumstància no seria tant assenyalar les mancances de les vacunes sinó preguntar-se sobre el que es pot fer per contenir la sisena onada, que ja ha començat a avançar. I en aquest punt la resposta és molt clara: exigir a les autoritats sanitàries que ampliïn la campanya de vacunació.

Ja es van començar a administrar terceres dosis als immunodeprimits o als més grans de 70 anys. És lògic que fos així, atès que s’ha comprovat recentment que els grups de més edat, i per tant de més risc, tornen a ser els més afectats en la present onada de contagis. És obligat, doncs, reclamar a les autoritats sanitàries que posin en marxa, com va anunciar ahir el president Pedro Sánchez, la vacunació dels ciutadans de 60 a 69 anys i del personal sanitari. Contra la covid, com per desgràcia hem tingut ocasió de comprovar en massa ocasions, no hi ha temps a perdre. I menys quan el risc que suposa la inacció està acreditat i comptabilitzat percentualment.

Sabem també que les armes que podem esgrimir per combatre la pandèmia són diverses. Per exemple, el passaport sanitari, l’ús del qual algunes comunitats ja han implantat, amb més o menys extensió, mentre que d’altres es resisteixen a normalitzar-lo, potser més presoneres del discurs previ dels seus dirigents que dedicades a frenar la malaltia en tots els fronts. Tampoc en això no hi ha temps a perdre. El passaport sanitari, com tota arma antipandèmica, és efectiu i s’ha de fer servir.

El moment de la pandèmia torna a preocupar. Preocupa, i molt, en països de l’Est. En particular, a Rússia, on creix desbocadament. A Àustria, on la situació no és tan greu, s’ha confinat els ciutadans que no estaven vacunats. Espanya es beneficia encara de l’alt percentatge de vacunats. Però tot i que les hospitalitzacions i les morts no són comparables aquí i ara a les d’altres onades, el nombre de nous casos va a l’alça i la incidència ja és de 97 casos per cada 100.000 habitants. És hora, doncs, d’aplicar totes les mesures útils. (Començant per convèncer els que encara no s’han vacunat perquè ho facin. Seguint per l’ús de la mascareta, paradigma de les mesures preventives). I és hora d’iniciar aquestes noves rondes de terceres dosis sense demora. Perquè també la diligència és una arma efectiva contra la covid, que en cap cas no hauria de tornar a anar al davant de la sanitat pública. ●

Cal actuar de pressa i evitar que el virus torni a passar al davant de la sanitat pública