Barcelona i els pressupostos

Els pressupostos són un instrument indispensable per a la gestió de les institucions, sovint utilitzat com un cavall de batalla polític. Així passa ara a l’Estat espanyol i a la Generalitat de Catalunya. I també ha passat a l’Ajuntament de Barcelona. Fins que la comissió d’Economia del Consistori va donar ahir l’aprovació inicial als comptes per a l’any que ve. El tràmit no va ser senzill: a diferència d’anteriors ocasions, en què els comptes de l’Ajuntament encapçalat per l’alcaldessa Ada

Colau van rebre el suport d’ERC, els republicans van votar aquesta vegada negativament, al·legant incompliments d’acords previs.

En vista d’aquesta negativa, que els va sorprendre dilluns passat, els comuns, que governen amb els socialistes, van salvar l’escull gràcies a tres vots relacionats amb Barcelona pel Canvi, la formació que va impulsar l’ex primer ministre francès Manuel Valls. És a dir, d’alguna manera es va tornar ahir a la majoria de la investidura de Colau, malgrat que l’alcaldessa s’hi havia mostrat més d’una vegada crítica i preferia governar amb el PSC i amb ERC com a suport preferent, formant un front d’esquerra. Així és la realpolitik, condicionada aquesta vegada per la conveniència d’aprovar els comptes.

La llum verda als pressupostos és una bona notícia per a la ciutat de Barcelona, perquè afavoreix la seva tresoreria. Els pressupostos de l’Ajuntament per al 2022 arriben als 3.406 milions d’euros, la xifra més elevada de tota la seva història, amb un increment del 4,7% respecte a l’exercici anterior. No aprovar aquests pressupostos, reforçats amb fons extraordinaris europeus, podria haver obligat l’Ajuntament a prorrogar els anteriors i, pel camí, perdre uns 400 milions d’euros d’inversió. No aprovarlos seria, per tant, una mala idea en qualsevol circumstància, i diria poc a favor de les formacions que s’hi oposaven i que, en fer-ho, assumien el risc de contribuir a tombar-los.

Una altra cosa són les raons, en ocasions comprensibles, per les quals es pot arribar a actuar d’aquesta manera. Els republicans han considerat potser oportuna la seva negativa perquè les pròximes eleccions municipals s’acosten –estan previstes per al 2023–, les enquestes els donen les millors expectatives de vot i, per tant, o almenys així ho han cregut, els convé anar marcant perfil propi de cara als comicis del 2023. Per sort, aquesta estratègia no ha tingut per a tots els barcelonins el cost que hauria suposat prorrogar els comptes i disposar de menys diners. ●

El partit que va fundar Manuel Valls ha tornat a ser decisiu a l’Ajuntament