Per un Twitter millor

Diumenge 7, a les Cartes dels Lectors, Sira Vives i Gibert en va publicar una que no ha tingut el ressò que mereix. La carta començava: “Sovint penso que les xarxes socials haurien de tancar a una hora límit cada dia. És a dir, com si fos una botiga i hagués de tancar a les set de la tarda. Imaginem com seria la vida si a partir de les set de la tarda totes les xarxes socials s’apaguessin i fins a l’endemà, al cap de dotze hores, no es tornessin a obrir. No perdríem el temps tantes hores amb el mòbil...”. La carta continua, però amb aquest inici en tenim prou per veure quina és la idea.

Si, com s’ha dit mil vegades, les xarxes són la barra d’un bar, seria lògic que tinguessin un horari. Pocs bars al món obren vint-i-quatre hores al dia. N’hi ha alguns, però en són l’excepció. Tots els negocis honestos tenen horaris d’obertura, perquè els clients hi puguin anar, i de tancament, per reposar i refer-se de cara al nou dia. Aplicar aquest raonament a les xarxes pot semblar irrealitzable, però, amb una mica de voluntat per part de tothom, no té per què ser-ho.

Com que no a tot arreu del món és la mateixa hora en el mateix moment, el tancament s’hauria de fer per fusos horaris. Quan aquí fossin les set i les xarxes abaixessin la persiana, a l’Europa oriental faria temps que ja reposarien i no tornarien a obrir-ne les portes fins a l’endemà, i a Amèrica encara els quedarien unes quantes hores per manipular i insultar-se. Per fer-se’n una idea ràpida seria com quan, la nit de Cap d’Any, veiem com les dotze campanades del nou dia es desplacen des dels països del Pacífic cap a l’Àsia, de l’Àsia a Europa i d’Europa a Amèrica, fins a haver completat la volta al globus terraqüi.

La idea és esplèndida. Ara només cal que els capitostos (començant per Jack Dorsey) hi estiguin d’acord i ho tindríem solucionat. Fins i tot Ada Colau podria tornar a Twitter. ●

La lectora proposa que les xarxes socials pleguin cada dia a una hora fixa