La vellesa ens fa més egoistes?

Avui faig una excepció: citar un company. Em sembla un sacrilegi de l’articulisme però el company, Mariano Guindal, i la seva frase d’ahir són excepcionals, parlant de la pujada de cotitzacions: “El que fa Escrivá és perjudicar els joves per comprar el vot dels grans”.

Guindal és un mestre del meu periodisme: entenc els seus articles perquè escriu amb claredat. No es fa palles i si se’n fa deu ser, com tothom, en la intimitat. El seu resum d’un assumpte complex conté llum i criteri.

I vaig més lluny. Les societats occidentals comencen a ser captives dels electors jubilats, les prioritats dels quals, i el seu tarannà i nostàlgies, determinen els interessos generals. Una cosa com ara “i el que vingui darrere ja s’espavilarà”.

Políticament, els més grans de 65 anys són un banc de vots molt sexi (i als polítics els encanten els vots, més que els votants i els seus problemes). Són decisius i bel∙ligerants –res no ens agrada més als baby boomers que les festes de la democràcia!–. Però aquí no s’acaba l’assumpte perquè disposen de temps, un grau raonable de benestar, bona forma, anhelen causes vitals i cada cop es mouen millor a les xarxes, d’aquí el seu paper progressiu en els moviments... més radicals (vegeu The Economist, 11 de setembre del 2021).

El vot dels grans va ser decisiu per al leave del Brexit, la victòria de Donald Trump o l’esplendor del procés (que ningú no s’ofengui, però hi havia i hi ha una majoria aclaparadora de pensionistes a totes les manifestacions), aventures d’una radicalitat incontestable i molt enllaçades amb un passat idealitzat que no tornarà.

Naturalment, les pensions són un dret guanyat a pols, però no haurien de perjudicar la contractació dels joves, les condicions laborals dels quals no seran mai les dels baby boomers (nascuts del 1957 al 1977). I no soc dels que dauren la píndola a la penya...

Ningú no ensenya a ser jove o a ser vell. Es fa el que es pot. L’edat és saviesa, experiència i maduresa però també tendeix a l’egoisme i a cremar les naus. I, els últims temps, a ser un ciutadà que prioritza el seu confort abans que el dels que venen darrere. ●

Les persones grans són un banc de vot sexi però procliu a “qui vingui darrere ja s’espavilarà”