La Vanguardia (Català-1ª edició)
En companyia de Banderas
L’actor estrena amb èxit ‘Company’, el seu nou musical al Soho Málaga
Antonio Banderas va tornar ahir a la nit al seu somni, el seu teatre del Soho CaixaBank de Màlaga, a què dedica temps, diners i molta feina. En aquest cas, ni més ni menys que cinc mesos que no cobrarà i que no actuarà en pel∙lícules de Hollywood com ara Indiana Jones, en què ha participat del nou lliurament, cosa que ha provocat –per lesió de Harrison Ford en el rodatge– que finalment l’estrena del nou musical de Banderas al teatre malagueny arribés amb una mica de retard sobre el que estava previst inicialment.
Un musical, Company de Stephen Sondheim, que ahir va convocar espectadors que anaven de Lluís Homar a Santiago Segura, i que només pel número final, un gran Antonio Banderas cantant Sentirse vivo, cridant a plens pulmons “Vull viure” –i enamorarse–, ja justifica el muntatge.
El musical va ser estrenat originalment el 1970 i de vegades sembla ben bé que habita aquell espai entre les comèdies de Billy Wilder i les de Woody Allen. Almenys temàticament, amb en Bobby, el protagonista, interpretat per un Banderes que comença l’obra el dia del seu 50è aniversari i... potser li ha arribat el moment de casar-se. Almenys això li diuen els seus amics, unes parelles casades o a punt de casar-se –grans Anna Moliner i Roger Berruezo en un esmorzar de casament en què ell canta embadalit i ella en canvi s’esgargamella a la velocitat de la llum sense que se li travi la llengua davant del públic assegurant que no es vol casar– en què gairebé tots, incloent-hi algun marit, estan enamorats d’en Bobby.
Ell té relacions amb tres dones però no sap què vol. Banderas construeix un personatge dubitatiu, titubejant, que s’explica a través dels altres, que acompanya. Un grup de parelles i núvies interpretats per un grup d’actors portentosos –els solos de Lydia
Fairén i Marta Ribera van ser espectaculars– enmig d’una escenografia que recrea un tros de l’skyline de Nova York per on passen dies i estacions. L’acció és molt menys efectiva en els moments que estan asseguts amb el paisatge urbà darrere i vola quan prenen les bastides i es mouen en els cercles del gran giratori que presideix l’escenari, de vegades entrecreuant-se, protagonitzant números poderosos com l’obertura del segon acte, Junto a ti.
I Banderas, calladament, al costat de les parelles que protagonitzen cada número, construeix un personatge que explota al final amb una força inesperada i una ovació final enorme. Banderes va sortir i va assegurar al final que no pot viure “sense música, sense literatura, teatre, cinema; no entenc la vida sense la reinterpretació de la natura, incloent-hi la de la natura humana, que anomenem art. I l’art el fem tota aquesta gent d’aquí”, va concloure entre aplaudiments assenyalant l’enorme elenc, 26 músics inclosos. ●