La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Govern central proposa un contracte temporal de fins a tres mesos
Manté la prevalença dels convenis sectorials sobre els d’empresa
La temporalitat serà la clau de l’èxit o el fracàs de la negociació de la reforma laboral. És en com afrontar aquest problema endèmic que arrossega l’economia espanyola i pactar les fórmules per corregir-lo on se la juguen el Govern central i els agents socials. Si bé és complicat perquè el Govern i els sindicats mantenen postures molt diferents de les de la patronal, ara interessa més que mai, i més encara després del desacord en l’últim capítol de les pensions, un pacte a tres bandes, sense deixar ningú fora.
En aquest context, ahir el Govern va presentar les seves últimes propostes a la taula de negociació. Va enterrar definitivament el 15% de límit genèric de contractes temporals per a cada empresa, que havia rebut el rebuig tant de sindicats com de la patronal, i es va moure en el terreny de la contractació.
La principal novetat és que planteja contractes temporals per a activitats ocasionals per una durada màxima de tres mesos i amb límits segons la mida de l’empresa.
El document, a què ha tingut accés La Vanguardia, estableix dos supòsits excepcionals de contractació temporal. Els de substitució d’un treballador i els de circumstàncies de producció.
S’entén per circumstàncies de la producció “l’increment ocasional i imprevisible de la demanda, fora de qualsevol cicle de reiteració d’activitat de l’empresa, que no pugui ser atès per la seva plantilla habitual”. Inclouen també activitats ocasionals que tinguin caràcter previsible i cíclic.
Aquests contractes per a activitats ocasionals són d’escassa durada, un màxim de tres mesos, i seria el cas, per exemple, dels reforços en hostaleria o els empaquetadors de regals que es requereixen per Nadal.
És a dir, necessiten justificació clara i a més hi ha un altre límit. Es fixa un límit al nombre d’aquests contractes per a tasques ocasionals que varia segons la mida de l’empresa. En les de menys de cinc treballadors, hi ha una limitació anual d’un sol contracte d’aquest tipus, de dos per a les de 6 a 10 persones i de tres per a les d’entre 11 i 30 treballadors. A partir d’aquesta plantilla es fixen números i percentatges: 5 treballadors o 8% de la plantilla per a les de 31 a 100 treballadors, 15 o 7% per a les de 101 a 500 i, finalment, 30 o 4% per a les de més de 500 treballadors.
En el cas del sector agrari, reconeixent que registra una temporalitat més important, s’amplia el nombre màxim permès en cada tram un cinquanta per cent.
Una altra limitació va dirigida a evitar l’encadenament de contractes. En el cas que una plaça sigui ocupada més de cinc mesos en un any per contractes per a activitats ocasionals, la persona que l’estigui ocupant serà considerada indefinida. L’alternativa seria el contracte fix discontinu, que és la gran aposta per introduir les feines de temporada en la contractació indefinida.
La proposta també estableix límits a la durada d’aquests contractes. A més dels tres mesos com a màxim per als d’activitats