La Vanguardia (Català-1ª edició)
“De nen vaig somiar que refaria les pintures de Sixena, i ho he fet!”
De nen va tenir un somni... L’hi vaig explicar a l’àvia: “Iaia, avui he somiat que de gran seré ric i reconstruiré Sixena”. Tenia nou anys.
És ric?
No.
Ha reconstruït Sixena?
Sí, he reconstruït virtualment les espectaculars pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena.
Què els passava a les pintures?
El monestir va ser incendiat l’estiu del 1936 per la revolució anarquista. Fins i tot Durruti es va escandalitzar.
Per què?
Va témer el descrèdit internacional si es fotografiava: va posar guàrdia a l’entrada perquè ningú no veiés la destrossa.
Tan valuoses eren aquelles pintures?
La Capella Sixtina de l’art romànic. Sense parangó al món, des de l’any 1200.
Què les feia tan valuoses?
El seu refinament i riquesa: murs i arcs coberts d’estampes sacres de vius colors, i luxós teginat policrom mudèjar: tota la sala capitular era un tresor.
Què és una sala capitular?
On es prenen les decisions. I amb la reina Sança, fundadora del monestir el 1188, primera reina d’Aragó, que va atreure els millors artistes i trobadors.
Un centre del món.
Unes ruïnes on vaig jugar de nen. Vaig ser l’últim nen nascut a Vilanova de Sixena. L’avi tenia un hort a la vora del monestir, i jo l’acompanyava al carro, estirat per la mula... Un dia l’hi vaig preguntar.
Què li va preguntar?
Què era aquell edifici, qui el va fer, per què estava destruït... “La guerra”, va dir.
Un nen preguntaire.
A casa li vaig explicar tot a l’àvia. I ella em va dir: “Jo vaig entrar-hi de nena i vaig veure unes pintures meravelloses”.
Oh!
No oblidaré mai els seus ulls quan m’ho recordava: “Fillet, si miraves al sostre, et quedaves amb la boca oberta! Semblava d’or, i tota la sala pintada de figures de colors, de vermells i blaus molt vius”.
I aquella nit va tenir el somni?
Sí! La meva iaia va dir: “Ni tot l’or del món no podria recuperar aquelles pintures”. I
La NASA!
De nen, el pare em va dir, per les notes: “Un dia treballaràs a la NASA”. Doncs sí.
Què feia a la NASA?
Perfeccionar el telescopi integral satel·litar que capta radiacions d’altes energies del centre de la galàxia, forats negres, explosions de supernoves...: és on es creen els elements de l’univers.
I trenta anys després del somni...
Vaig trobar un llibre sobre Sixena, amb fotos de fragments de les pintures després de l’incendi. Són al MNAC.
Com hi van arribar els fragments?
Després de l’incendi, es van arrencar per salvar-les; són fragments de les pintures, molt desfetes, virades, descolorides.
I com ha pogut reconstruir-les?
Gràcies a dotze anys de feina i al talent dels millors especialistes. Vegi El sueño de Sigena! Allà s’explica tot.
Què és El sueño de Sigena?
Una pel·lícula. Cent minuts. Amb l’última tecnologia visual 8K i so 5.1. Narra l’aventura que ens porta a ressuscitar la figura admirable del Mestre de Sixena.
Qui era aquest artista?
Hi ha pistes a la Bíblia de Winchester i el Saltiri de Melisenda, dos llibres miniats únics al món! Vegi, vegi la pel·lícula!
Què ha estat el més difícil?
Tot! Sort d’Albert Burzón, d’Igualada, un Da Vinci del segle XXI, que va refer el traç del mestre. I sort dels muralistes Pilar i Juanma: van refer pigments primitius.
Els meus respectes per a ells.
I sort de Paco Luis Martos: al seu taller d’Úbeda va refer els teginats policroms tal com els va veure la meva àvia de nena: em vaig emocionar el dia que els vaig veure!
No li sembla un mandat del destí?
Soc científic, però... m’han anat apareixent les persones adients per salvar aquest tresor de l’ànima de la humanitat.
Com si hi hagués un pla!
Joan Gudiol va fotografiar la sala capitular poc abans de la seva destrucció, com si la pressentís. Sense les fotos, tot s’hauria perdut. Però eren en blanc i negre...
I els colors, com els sabem?
Un grup d’alumnes de Domènech i Montaner, el 1918, van fer una excursió a Sixena i van copiar escenes en aquarel·les a tot color! I es conserven al MNAC.
Quina sort que hem tingut!
La tenim, sí, perquè em sembla que vostè i aquesta entrevista formen part del pla.